Sí, ministre

Com el comú dels mortals, no tinc el privilegi de conversar amb el senyor Pedro Solbes i, per tant, en sé ben poc del que pensa o deixa de pensar. Però com que m’hi dedico, a això de la informació, tinc obligació d’interpretar el sentit del que diu o deixa de dir el senyor Solbes i la veritat, ell és de números i jo de lletres, però les intencions se li veuen cada cop més clares.

Al senyor Solbes se li reconeix a tort i a dret prestigi i brillantor, i se’n lloa l’encertada continuïtat que ha sabut donar a la política econòmica que se segueix a l’Estat des del temps de Solchaga passant per Rato. Però tinc la sensació que el senyor Solbes cada cop afina més quan ens pren el pèl a tots plegats. Dimecres, després que el Parlament de Catalunya aprovés la llei de creació de l’Agència Tributària, la primera disposició del nou Estatut que s’aplica, el vicepresident i ministre d’Economia trigava hores a posar aigua tèrbola al vi amb unes declaracions de tan difícil lectura com inequívoca mala bava antiestatutària.

Deia el senyor Solbes que ell respecta el que aprova el Parlament català, però que ell ha de complir el que aprova el Parlament espanyol, i que prefereix els consorcis tributaris. El senyor Solbes deu estar molt acostumat a això del “sí ministre”, però al final el pèl se’l deixa prendre qui vol i com que a alguns ens en queda poc, de cabell, doncs ens resistim. 1) El senyor Solbes oblida que l’Estatut és una llei orgànica aprovada a les Corts espanyoles. 2) El senyor Solbes oblida que l’Agència Tributària de Catalunya no la van inventar dimecres els senyors Castells i Mas sinó que figura a l’article 204 d’aquest Estatut aprovat al Parlament espanyol. 3) El senyor Solbes s’oblida que també al mateix article 204 d’aquest Estatut figura el consorci que tant li agrada, esclar que amb un redactat prou ambigu perquè, d’aquí a un any, la Generalitat pugui recaptar i gestionar tots els impostos que paguem els catalans, o perquè ens quedem com fins ara, que és el que més li ve de gust al senyor Solbes.