El llegat de Jordi Porta

Fa vuit anys, la meitat dels socis d’Òmnium Cultural tenien més de 65 anys. Avui, aquesta franja d’edat només representa el 30%, cosa que demostra el rejoveniment que ha tingut l’entitat més important del catalanisme, que ja ha arribat a superar la barrera dels vint mil socis. La bona salut de l’Òmnium d’avui, que ja ha enterrat tots els tòpics del passat, és mèrit de molta gent, però hi ha contribuït de forma molt decisiva el seu president, Jordi Porta, que d’aquí a poques setmanes deixarà el càrrec perquè no es presenta a la reelecció.

En un país com el nostre, amb estructures polítiques febles i supeditades al marc legal espanyol, una de les eines més potents per fer país són les entitats de la societat civil, que juguen un paper clau en la construcció nacional perquè no estan subjectes a les limitacions que marca l’estret terreny de joc de la política institucional. Afortunadament, la política va molt més enllà dels partits i no és patrimoni només dels polítics professionals, sinó que hi ha altres vies i altres instruments per promoure la participació dels ciutadans en els afers públics.

Una societat civil forta i no supeditada als interessos partidistes és una garantia de salut democràtica, i en aquest sentit la gestió de Jordi Porta al capdavant d’Òmnium ha estat exemplar. Amb el tarannà dialogant que el caracteritza, ha impulsat la modernització i la renovació de l’entitat sense provocar cap fractura, vetllant en tot moment per la transversalitat, el pluralisme i la seva independència. Aquesta transversalitat no ha estat sinònim de paràlisi i la veu d’Òmnium s’ha sentit alta i ben forta quan ha calgut, com va passar durant el decebedor procés de reforma de l’Estatut o contra el tancament de TV3 al País Valencià. Estic convençut que el nou president –o presidenta– que sortirà de les eleccions del mes de març sabrà mantenir aquest llegat.