Articles
Més suport al moviment sobiranista
Un total de 80 municipis de Catalunya van celebrar ahir les anunciades consultes sobiranistes. Se sumaven així als 166 que van protagonitzar la primera onada el passat 13 de desembre. A aquests municipis els seguiran més el 25 d’abril, per esmentar la pròxima cita. La participació en la segona onada ha estat del 21 per cent, sensiblement inferior a la de la primera onada. Però només des d’una anàlisi interessadament grollera o cínica es podria inferir d’aquesta menor participació un missatge de desinterès dels catalans pel futur del seu país. Perquè hi ha factors que contribueixen a explicar aquesta abstenció.
Per exemple, que els organitzadors no han comptat amb les facilitats, la infraestructura i la inversió que tenen les autoritats per organitzar eleccions i consultes previstes per la llei. I si la participació en algunes d’aquestes cites democràtiques són pobres després d’una intensa campanya, què es pot dir d’una consulta que es fonamenta en l’esforç personal? Hi ha contribuït, també, el fet que el govern espanyol hagi canviat de registre i no hagi dirigit tota la seva artilleria contra l’exercici d’un dret. Perquè aquí sempre s’ha tolerat malament l’autoritarisme.
La consulta d’ahir no és cap anècdota. En primer lloc, és una demostració que la societat civil catalana és capaç, quan convé, d’engegar accions d’afirmació nacional. I també ha demostrat que els polítics locals s’impliquen cada dia més en aquestes iniciatives ciutadanes. Així doncs, el paper dels referèndums com a caixa de ressonància d’un estat d’opinió de part important del país no disminueix gens, encara que el percentatge de vots hagi baixat.
La raó del moviment que impulsa les consultes no ha canviat: en un règim democràtic no hi ha cap pregunta que no es pugui fer, tal com pretenien algunes autoritats espanyoles a Arenys. Hi ha qui creu que la baixa participació s’explica també perquè els ciutadans saben que les consultes no tindran cap repercussió legal. Encara que això sigui cert, tot fa pensar que aquest moviment sobiranista sembra unes llavors que acabaran germinant. No demà, però sí a mitjà termini.
Per exemple, que els organitzadors no han comptat amb les facilitats, la infraestructura i la inversió que tenen les autoritats per organitzar eleccions i consultes previstes per la llei. I si la participació en algunes d’aquestes cites democràtiques són pobres després d’una intensa campanya, què es pot dir d’una consulta que es fonamenta en l’esforç personal? Hi ha contribuït, també, el fet que el govern espanyol hagi canviat de registre i no hagi dirigit tota la seva artilleria contra l’exercici d’un dret. Perquè aquí sempre s’ha tolerat malament l’autoritarisme.
La consulta d’ahir no és cap anècdota. En primer lloc, és una demostració que la societat civil catalana és capaç, quan convé, d’engegar accions d’afirmació nacional. I també ha demostrat que els polítics locals s’impliquen cada dia més en aquestes iniciatives ciutadanes. Així doncs, el paper dels referèndums com a caixa de ressonància d’un estat d’opinió de part important del país no disminueix gens, encara que el percentatge de vots hagi baixat.
La raó del moviment que impulsa les consultes no ha canviat: en un règim democràtic no hi ha cap pregunta que no es pugui fer, tal com pretenien algunes autoritats espanyoles a Arenys. Hi ha qui creu que la baixa participació s’explica també perquè els ciutadans saben que les consultes no tindran cap repercussió legal. Encara que això sigui cert, tot fa pensar que aquest moviment sobiranista sembra unes llavors que acabaran germinant. No demà, però sí a mitjà termini.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.