La coordinadora fa una valoració positiva de les consultes

La Coordinadora Nacional de la Consulta sobre la Independència va fer una valoració positiva dels resultats de la jornada d’ahir, en què el referèndum organitzat per comissions cíviques locals en 80 municipis de 25 comarques va aconseguir una participació mitjana del 21%, encara que fos sis punts per sota de la registrada en la primera onada de consultes.

El responsable de campanya de la Coordinadora, Uriel Bertran, va afirmar que dels resultats de participació d’ahir, globalment més baixos que els del 13-D, no se’n pot concloure que la participació a les consultes baixi, ja que ara s’hi han incorporat nous municipis i comarques amb una altra sociologia electoral i política –com el Baix Llobregat i el Baix Penedès– que en condicionen els resultats a la baixa, mentre que d’altres, com els de les Terres de l’Ebre i el Priorat, els condicionen a l’alça.

Així, mentre que la capital del Baix Penedès, el Vendrell –que amb 28.709 electors era la ciutat amb més votants potencials–, tenia un dels registres de votació més baixos, en pobles més petits de la Catalunya interior la participació era molt més alta. Ja al llarg de la jornada electoral Bertran havia constatat que els registres de participació més alts s’havien donat als llocs on tenen més força les formacions catalanistes –com ara Osona o la Garrotxa–, cosa que volia dir que la composició sociològica i política de cada municipi “té una incidència clara” en l’afluència a les urnes.

Amb les urnes ja tancades es va poder comprovar, per exemple, com el municipi osonenc de Rupit i Pruit, amb un 44% de participació, tenia una participació superior a la registrada a la mitjana d’Osona el 13-D, mentre en municipis com la Nou de Berguedà era del 56% i a Parlavà, al Baix Empordà, del 51%. Als municipis de la Garrotxa i el Solsonès la participació sumava el 33,5% i el 30,5% del cens de majors de 16 anys.

A les Terres de l’Ebre, el municipi de Xerta (Baix Ebre) –que era el primer de la vegueria a convocar a les urnes– va tenir un dels registres més alts de participació, amb un 40,54%. També va ser molt alta la participació a la Torre de Fontaubella (Priorat), amb un 55%.

Per això, Bertran va insistir en la necessitat d’interpretar el resultats d’ahir “com la suma d’un procés” iniciat el 13 de setembre a Arenys de Munt. Amb aquella consulta i les posteriors del 13-D i d’ahir, són ja més “d’un quart de milió de persones” les que han participat en les consultes, un 25% dels 990.647 electors que hi estaven convocats. Bertran va assegurar que aquestes dades posen en relleu que el suport a l’autodeterminació és “un projecte polític amb un suport popular molt ampli”, molt més que el que té qualsevol partit: “Si l’autodeterminació fos un partit, seria el primer de Catalunya”.

El cap de campanya de la Coordinadora va reiterar que els índex de participació d’una consulta com aquesta no es poden comparar amb les dels processos oficials “per la diferència de mitjans, recursos econòmics i cobertura informativa” d’uns i altres i va lamentar que la del 28-F hagi tingut “molt menys ressò mediàtic” fins i tot que la del 13-D. “És un fenomen social que no para de créixer malgrat el buit mediàtic i els bastons a les rodes que s’hi posen”, va denunciar Bertran.