Articles
Dick Cheney, Obama i la tortura
La victòria de Barack Obama a les eleccions presidencials dels EUA va alterar el panorama de la política interior i exterior d’aquell país i va crear una nova dimensió d’autoritat moral. El president va assenyalar que la seguretat no ha de primar sobre els valors essencials dels EUA, i aquesta actitud es va materialitzar en la renúncia pública a la tortura i la promesa de tancar la presó de Guantánamo. Justament quan Obama s’ha vist obligat a rectificar alguna de les seves decisions (com ara la de divulgar les 2.000 imatges existents de sospitosos de terrorisme sotmesos a tortura), ha aparegut una veu crítica que qüestiona el seu discurs de principis i autoritat moral.
El primer portaveu d’aquest discurs crític amb Obama és l´antic vicepresident Richard Cheney, número 2 de George W. Bush i considerat promotor i responsable d’algunes de les polítiques més dures i impopulars de l’anterior administració. Allà on Obama afirma que les tècniques d’interrogació violentes són alienes als valors nord-americans, Cheney respon que aquestes tècniques han servit per obtenir informació, salvar vides i impedir un altre atac terrorista com el de l’11-S del 2001. L’exvicepresident afirma que la “debilitat” i la “ingenuïtat” d’Obama posen els EUA en perill. Al mateix temps, la seva dissidència dóna noves forces als republicans i els grups més conservadors, aclaparats i silenciats des de la victòria del president i el Partit Demòcrata.
El debat pot influir en el rumb de la política exterior dels EUA. Obama representa els principis i la confiança en els valors democràtics. Cheney li oposa la política expeditiva, determinada pel temor i exempta de consideracions de consciència, una aproximació que ha minvat el prestigi dels EUA i ha alimentat els errors propis i la determinació dels seus enemics. Els nord-americans hauran de decidir si mantenen el discurs d’Obama o donen suport a la visió desconfiada o catastrofista de Richard Cheney. De la decisió en dependrà no només la seguretat interior, sinó també la reputació i el prestigi global dels Estats Units.
El primer portaveu d’aquest discurs crític amb Obama és l´antic vicepresident Richard Cheney, número 2 de George W. Bush i considerat promotor i responsable d’algunes de les polítiques més dures i impopulars de l’anterior administració. Allà on Obama afirma que les tècniques d’interrogació violentes són alienes als valors nord-americans, Cheney respon que aquestes tècniques han servit per obtenir informació, salvar vides i impedir un altre atac terrorista com el de l’11-S del 2001. L’exvicepresident afirma que la “debilitat” i la “ingenuïtat” d’Obama posen els EUA en perill. Al mateix temps, la seva dissidència dóna noves forces als republicans i els grups més conservadors, aclaparats i silenciats des de la victòria del president i el Partit Demòcrata.
El debat pot influir en el rumb de la política exterior dels EUA. Obama representa els principis i la confiança en els valors democràtics. Cheney li oposa la política expeditiva, determinada pel temor i exempta de consideracions de consciència, una aproximació que ha minvat el prestigi dels EUA i ha alimentat els errors propis i la determinació dels seus enemics. Els nord-americans hauran de decidir si mantenen el discurs d’Obama o donen suport a la visió desconfiada o catastrofista de Richard Cheney. De la decisió en dependrà no només la seguretat interior, sinó també la reputació i el prestigi global dels Estats Units.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.