Política
Cheney, a la picota
El vicepresident de Bush va ordenar a la CIA ocultar al Congrés un programa antiterrorista activat arran de l’11-S
Després dels atemptats de l’11-S, la CIA va iniciar un programa antiterrorista del qual el Congrés dels Estats Units no en tenia coneixement perquè així ho va demanar el llavors vicepresident, Dick Cheney, que va ordenar expressament que se n’ocultés l’existència.
El pla es va amagar durant vuit anys, segons ha revelat ara el nou director de la principal agència secreta dels EUA, Leon Panetta, que el 23 de juny passat va ordenar la suspensió del programa antiterrorista. El seu contingut no s’ha donat a conèixer.
Això i el fet que Cheney hi estigui al darrere no fa sinó augmentar més el secretisme que envolta el pla, i suggereix que l’administració Bush li va donar molta prioritat. A més, el cap de personal de Cheney, David Addington, va decidir quins membres del cercle íntim del president George W. Bush podien tenir constància de l’existència del programa.
Segons informava ahir el diari The New York Times, durant la seva compareixença davant els comitès d’intel·ligència del Senat i de la Cambra de Representants Panetta va dir que la CIA no en va informar el Congrés perquè els responsables de l’agència no ho van considerar oportú. Panetta, que es va acabar assabentant del pla per un subordinat, no hi estava d’acord.
El programa es va engegar després dels atemptats de l’11-S, arran del dispositiu antiterrorista que va desplegar la CIA, però mai va arribar a estar completament operatiu i només se’n van desenvolupar les fases de planificació i entrenament des del 2001 fins al 2009. Ahir al vespre Cheney, ferm defensor del secret d’Estat, guardava silenci. La controvèrsia està servida, atès que la llei exigeix que el president informi de totes les activitats dels serveis secrets als comitès d’intel·ligència del Congrés.
Segons el departament de Justícia nord-americà, el fiscal general, Eric Holder, decidirà aquestes properes setmanes si obre o no una investigació penal sobre el cas. La gravetat dels fets pot obligar Holder a actuar, tot i que en principi és refractari a obrir-ne una causa.
El contingut del controvertit pla de la CIA continua sent un secret. Només se sap que no està relacionat amb el programa d’interrogatoris a sospitosos de terrorisme ni amb les escoltes telefòniques posades en marxa després de l’11-S. El congressista republicà Peter Hoekstra creu que el Congrés devia haver aprovat el pla els dies posteriors a l’11-S quan, arran del temor de nous atacs, les autoritats van proposar mesures radicals.
Però també considera que un cop refredat l’ànim, hauria estat “impossible” que el Congrés hi hagués donat el vistiplau.
Una llei en tràmit
La revelació sobre el pla antiterrorista arriba quan la Cambra de Representants prepara una llei que insta la Casa Blanca a augmentar el nombre de congressistes que han de ser informats de les operacions encobertes. La Casa Blanca pot vetar la llei al·legant que compromet el necessari secretisme de les operacions.
El pla es va amagar durant vuit anys, segons ha revelat ara el nou director de la principal agència secreta dels EUA, Leon Panetta, que el 23 de juny passat va ordenar la suspensió del programa antiterrorista. El seu contingut no s’ha donat a conèixer.
Això i el fet que Cheney hi estigui al darrere no fa sinó augmentar més el secretisme que envolta el pla, i suggereix que l’administració Bush li va donar molta prioritat. A més, el cap de personal de Cheney, David Addington, va decidir quins membres del cercle íntim del president George W. Bush podien tenir constància de l’existència del programa.
Segons informava ahir el diari The New York Times, durant la seva compareixença davant els comitès d’intel·ligència del Senat i de la Cambra de Representants Panetta va dir que la CIA no en va informar el Congrés perquè els responsables de l’agència no ho van considerar oportú. Panetta, que es va acabar assabentant del pla per un subordinat, no hi estava d’acord.
El programa es va engegar després dels atemptats de l’11-S, arran del dispositiu antiterrorista que va desplegar la CIA, però mai va arribar a estar completament operatiu i només se’n van desenvolupar les fases de planificació i entrenament des del 2001 fins al 2009. Ahir al vespre Cheney, ferm defensor del secret d’Estat, guardava silenci. La controvèrsia està servida, atès que la llei exigeix que el president informi de totes les activitats dels serveis secrets als comitès d’intel·ligència del Congrés.
Segons el departament de Justícia nord-americà, el fiscal general, Eric Holder, decidirà aquestes properes setmanes si obre o no una investigació penal sobre el cas. La gravetat dels fets pot obligar Holder a actuar, tot i que en principi és refractari a obrir-ne una causa.
El contingut del controvertit pla de la CIA continua sent un secret. Només se sap que no està relacionat amb el programa d’interrogatoris a sospitosos de terrorisme ni amb les escoltes telefòniques posades en marxa després de l’11-S. El congressista republicà Peter Hoekstra creu que el Congrés devia haver aprovat el pla els dies posteriors a l’11-S quan, arran del temor de nous atacs, les autoritats van proposar mesures radicals.
Però també considera que un cop refredat l’ànim, hauria estat “impossible” que el Congrés hi hagués donat el vistiplau.
Una llei en tràmit
La revelació sobre el pla antiterrorista arriba quan la Cambra de Representants prepara una llei que insta la Casa Blanca a augmentar el nombre de congressistes que han de ser informats de les operacions encobertes. La Casa Blanca pot vetar la llei al·legant que compromet el necessari secretisme de les operacions.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.