Articles
Article de Vicenç Villatoro
Trossos
SMS
Han de poder publicar els diaris el contingut d’un SMS que un polític envia a un altre? La polèmica té molt a veure amb la naturalesa i els límits de l’ofici periodístic. També amb els límits del dret a la intimitat. Al meu parer, només hi ha polèmica possible si estem parlant de missatges amb contingut polític, que tenen a veure amb la causa per la qual una persona estàs situada en l’escenari públic. Si es tracta de missatges que afecten a la seva vida personal, no crec que s’hagin de publicar. Tampoc els mitjans de comunicació tenim dret a violentar la correspondència de les persones, a espiar-les, a obtenir aquests missatges per mètodes fraudulents.
Prohibir
Estem parlant, doncs, només de missatges amb contingut polític i obtinguts per mitjans lícits. Els hem de poder publicar? Sóc partidari de prohibir als mitjans ben poques coses, i ben delimitades: la falsedat, la calúmnia, la difamació. No crec que s’hagi de posar un policia a les redaccions, en general. Del que sí sóc partidari és de renunciar a coses, des dels mitjans. A través de codis deontològics públics i contrastables, els mitjans es comprometen a fer o a no fer determinades pràctiques, en benefici de la qualitat i de la credibilitat. Comprometre’s i complir-ho dóna credibilitat als mitjans.
Renunciar
Crec que els mitjans han de poder publicar aquesta mena de missatges. I que han de tenir la possibilitat de no fer-ho, apel·lant a un codi deontològic. És una informació groga? Depèn. Depèn de quin és el valor afegit que aporta, del que ajuda a entendre una situació. Depèn també de com decideix valorar-ho el mitjà, quin relleu li atorga i quins judicis editorials li provoca. Si es tracta de missatges amb un interès informatiu, que s’han obtingut de manera lícita i que s’han valorat d’una manera ajustada, no crec que els mitjans hagin de renunciar per sistema a la seva publicació.
Han de poder publicar els diaris el contingut d’un SMS que un polític envia a un altre? La polèmica té molt a veure amb la naturalesa i els límits de l’ofici periodístic. També amb els límits del dret a la intimitat. Al meu parer, només hi ha polèmica possible si estem parlant de missatges amb contingut polític, que tenen a veure amb la causa per la qual una persona estàs situada en l’escenari públic. Si es tracta de missatges que afecten a la seva vida personal, no crec que s’hagin de publicar. Tampoc els mitjans de comunicació tenim dret a violentar la correspondència de les persones, a espiar-les, a obtenir aquests missatges per mètodes fraudulents.
Prohibir
Estem parlant, doncs, només de missatges amb contingut polític i obtinguts per mitjans lícits. Els hem de poder publicar? Sóc partidari de prohibir als mitjans ben poques coses, i ben delimitades: la falsedat, la calúmnia, la difamació. No crec que s’hagi de posar un policia a les redaccions, en general. Del que sí sóc partidari és de renunciar a coses, des dels mitjans. A través de codis deontològics públics i contrastables, els mitjans es comprometen a fer o a no fer determinades pràctiques, en benefici de la qualitat i de la credibilitat. Comprometre’s i complir-ho dóna credibilitat als mitjans.
Renunciar
Crec que els mitjans han de poder publicar aquesta mena de missatges. I que han de tenir la possibilitat de no fer-ho, apel·lant a un codi deontològic. És una informació groga? Depèn. Depèn de quin és el valor afegit que aporta, del que ajuda a entendre una situació. Depèn també de com decideix valorar-ho el mitjà, quin relleu li atorga i quins judicis editorials li provoca. Si es tracta de missatges amb un interès informatiu, que s’han obtingut de manera lícita i que s’han valorat d’una manera ajustada, no crec que els mitjans hagin de renunciar per sistema a la seva publicació.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.