L'us del mòbil a l'hemicicle del Parlament

Les fotografies de SMSs de contingut polític enviades pel conseller Joan Saura i el diputat popular Daniel Sirera i captades pels fotògrafs dels diaris Público, Edu Bayer, i AVUI, Marta Pérez, han posat sobre la taula l’ús que fan alguns diputats d’aquestes tecnologies dins l’hemicicle. Tant el líder d’ICV com el president del grup del PP van utilitzar aquest mitjà per fer crítiques internes, a José Montilla o al partit, respectivament. I van enviar el missatge a un altre dirigent del seu partit que tenien a una distància de menys de cinc metres, mentre un orador parlava en ple debat de política general. Això seria possible amb els seus mòbils particulars, però encara ho facilita més el fet que cadascun dels 135 diputats rep un kit a l’inici de la legislatura que els facilita la feina, però també la distracció que acompanya aquests gadgets.

El kit del diputat el conformen una Blackberry –un dispositiu electrònic de butxaca que incorpora telèfon mòbil, agenda electrònica, e-mail i navegació per internet– i un ordinador portàtil amb accés a la intranet del Parlament –per consultar lleis en tramitació, per exemple–. Fins i tot, com que els ordinadors tenien una bateria de curta durada, l’estiu passat es van fer obres per incorporar endolls a cada escó. Així que els SMS que s’envien els diputats en el ple i el gadget amb què ho fan, els paguen tots els contribuents. Això sí, gràcies al Parlament, l’empresa canadenca RIM, fabricant de les Blackberry, ha incorporat el català des del 2006 com a idioma de sèrie. Va ser la condició de la cambra, amb Vodafone –proveïdoira de tecnologies del Parlament– com a mitjancera, per adquirir-ne per a tots els diputats.

Les dues fotografies de la polèmica es van agafar des del lloc destinat als reporters gràfics dins l’hemicicle, sense que fessin cap esforç especial, ja que els mòbils que facilita el Parlament són de pantalla gran. En el cas de Marta Pérez, no va ser fins l’endemà que es va adonar del contingut de l’SMS, en visualitzar la imatge, i es va comprovar que contenia informació política d’interès per als lectors.

L’aparició de les fotografies, però, no tenia precedents al Parlament català, i això ha provocat un viu debat en els òrgans de la cambra. El president de legislatiu, Ernest Benach, ha encarregat un informe als serveis jurídics sobre la publicació de fotografies de SMS de diputats, escrits a la vista de periodistes gràfics acreditats. Els serveis presentaran avui l’informe a la mesa del Parlament, que haurà de decidir com es pot fer compatible el dret dels diputats a la intimitat amb el dret a la informació.

Alguns diputats de diversos grups són partidaris de restringir la presència de fotògrafs durant el plenari, per evitar episodis similars. Els reporters gràfics només tenen autorització per seguir les sessions en un reduït espai al costat dels escons d’ICV i del PP, i per tant veuen de manera preferent el que fan els diputats d’aquests dos grups. Difícilment es poden captar imatges dels mòbils dels diputats de CiU, el PSC, ERC i Ciutadans.

Abans que comenci cada sessió, els fotògrafs poden moure’s lliurement, no només per aquesta zona limitada, sinó també per la central, la gran àrea de davant de la tribuna d’oradors. En canvi, no tenen autorització per fer fotografies des de la tribuna de la premsa escrita, que està al fons de l’hemicicle, a l’extrem oposat, i elevat, d’on s’asseu el president Benach.

El dret a la informació en una seu parlamentària
Les fotografies de SMSs que escriuen polítics sobre qüestions polítiques a la vista de reporters gràfics ha posat sobre la taula la prioritat que té el dret a la informació en una seu parlamentària. El codi deontològic del Col·legi de Periodistes precisa que aquest és el criteri bàsic quan es tracta d’una administració. “Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a què estan obligades”. Tot i això no aborda la qüestió concreta dels SMS, i demana una regulació de la fotoil·lustració.

No és vida privada
El president de la secció de dret i tecnologia del Col·legi d’Advocats, Jordi Bacaria, va afirmar ahir que les fotografies de SMSs de diputats parlant de política “no tenen a veure amb la vida privada”. I entén que, per tant, no s’hi pot aplicar el Codi Penal sobre revelació de secrets ni l’article 18 de la Constitució, que parla del dret a la intimitat. “És difícil encaixar-ho en el precepte legal, en canvi és més fàcil encaixar-ho en una interceptació de comunicació”, va dir a TV3.