‘Top manta': la culpa és nostra

Cada estiu hi ha una qüestió o altra que es converteix en la polèmica de les vacances, dóna feina als mitjans de comunicació i entreté el personal. Enguany també ha estat així amb el cas dels manters del Vendrell i Calafell, per bé que hagi estat una polèmica menor i tardana, però s'ha de tenir en compte que d'un temps ençà els polítics d'aquest país s'han entestat a no deixar les primeres pàgines dels diaris ni en temps d'estiueig: competir amb el final de la legislatura i les picabaralles dels independentistes no era gens fàcil.

Des de fa uns quants estius, els venedors ambulants il·legals que ofereixen els seus productes al damunt de draps o mantes, o sigui, els top manta, s'instal·len als passeigs del Vendrell i Calafell, a les tardes generalment, perquè és quan els estiuejants surten a fer el volt, ja s'entén. Al migdia també treballen, però llavors són ells els qui passegen per la sorra de les platges mentre els estiuejants s'estan tots quiets prenent el sol i remullant-se de tant en tant per a fer-se passar la calor. Els productes que carreguen són, si fa no fa, els mateixos: ulleres, samarretes, bosses, etc., això sí, productes de primera marca tots. Si de cas, cal notar als migdies un augment de l'oferta, perquè també hi ha qui fa massatges terapèutics a la sorra.

Aquesta activitat, la de venedor ambulant d'estiu a les platges, és més vella que l'anar a peu. Ha canviat la nacionalitat dels venedors i el lot de productes oferts, abans anava del coco al rico polo de naranja o limón, però això és conseqüència dels signes dels temps. També és cert que avui n'hi ha molts més i amb una gamma més general i es comprèn que en un moment de greu crisi econòmica, en què el consum ha baixat d'una manera dràstica, els primers afectats, les botigues i comerços dels centres turístics que fien a l'estiu el calaix de l'any, hagin posat el crit al cel i hagin exigit mesures per a combatre el que els és una competència il·legal.

És indiscutible que els venedors top manta són il·legals i que en treuen un bon rendiment d'estalviar-se els impostos que a dreta llei haurien de pagar. Ara: dubto molt que una persona que compra una bossa o unes ulleres d'una de les marques de luxe que els manters ofereixen anessin a la botiga que en té la franquícia. Vull dir que la competència que fan aquests manters als comerços tradicionals deu ser relativa.

Amb això no pretenc negar ni la raó als qui se'n creuen perjudicats ni dir que no cal posar-hi fre. Però les mesures que s'han acordat semblen per a quedar bé i poca cosa més. Els ajuntaments del Vendrell i Calafell van decidir treure els manters del passeig i situar-los un carrer més enllà, on no fossin tan visibles. Com que aquesta sortida als comerciants no els valia –i als manters m'imagino que tampoc–, després del soroll corresponent i les reunions d'alt nivell subsegüents, la solució és enviar-hi mossos d'esquadra.

Ja es veu que aquesta mesura no resol res. Va bé perquè com que la van prendre quan la temporada s'acabava i amb la marxa dels estiuejants també els manters se n'anirien de Calafell i el Vendrell, no els comprometia a res, quedaven bé i qui estiu passa any empeny. De la manera com s'hi van posar semblava que el problema dels top manta fos exclusiu del Vendrell i Calafell i que a Barcelona no n'hi hagi tot l'any des del passeig de Gràcia i fins a la plaça Sant Jaume.

Els top manta són, certament, un problema per moltíssimes raons. Però és un d'aquests problemes socials que són tan difícils de resoldre perquè no acabes de saber mai quina n'és l'arrel. No cal enumerar-los perquè parlant dels manters, amb la tragèdia personal que cadascun d'ells deu arrossegar, fan de mal comparar. Però, al capdavall, si hi ha persones que creuen que poden sobreviure venent pel carrer des d'ulleres fins a llaunes de cervesa o fent massatges a la sorra és perquè hi ha altres persones que els les compren i deixen que un estrany els grapegi tot prenent el sol.