Per sobre de tot, garantir les pensions

La proposta de reforma del sistema de pensions, amb l’endarreriment de l’edat de jubilació com a mesura estrella, té la seva cara positiva però també una altra de negativa. La positiva és la valentia d’aplicar finalment, després d’anys de debats infructuosos i de recomanacions obviades, un dels canvis estructurals que necessitava urgentment l’Estat espanyol. La negativa –que ha suposat fins ara un veritable fre per a tots els ministres que han volgut moure fitxa– el cost social i electoral d’una mesura tan polèmica com aquesta.

El Pacte de Toledo, acord creat per partits, sindicats i patronals amb l’objectiu d’analitzar les vies més adequades per prendre decisions, per doloroses que siguin, porta anys amb diversos dossiers damunt la taula i tots amb la mateixa proposta final: per assegurar la capacitat del sistema públic per pagar les pensions a partir del 2025-2030, cal endarrerir l’edat de jubilació i allargar el període utilitzat per calcular la prestació, ara establerta en els últims 15 anys de vida laboral. A partir d’aquí, les diverses parts s’han posicionat, uns amb més duresa que altres, però no han aconseguit el consens que la societat els reclama. I les discrepàncies no vénen només de sindicats i patronals. Tampoc no hi ha consens en el mateix govern central. El ministre Corbacho no creu que ara sigui el moment més oportú per retardar la jubilació i era més partidari de fer complir l’edat legalment establerta. Cal tenir present que els espanyols es jubilen com a mitjana als 63,5 anys i no als 65 com els correspondria.

La ministra Salgado sí que era partidària de tirar pel dret i apostar pels 70 anys, com reclamen patronals i la major part dels experts. Amb tot, conscient del cost electoral d’una mesura tan polèmica, el president Zapatero ha optat per prendre el camí del mig, que no permetrà assolir cap dels seus objectius. En primer lloc, irritarà la ciutadania, perquè a ningú li agrada haver de treballar dos anys més. I en segon lloc, s’haurà de revisar els pròxims anys perquè, amb l’evolució demogràfica prevista, no hi haurà prou població activa per cobrir el pagament d’un nombre de jubilats creixent. Tot plegat, una altra decisió típica d’un president que no té sentit d’Estat.