Francesos contra el francès

Les associacions franceses que defensen la família estan ofeses. Torbades per una campanya antitabac. Els cartells mostren adolescents d’aspecte virginal –la protagonista d’una de les versions podria fer de Mare de Déu en un pessebre vivent– que s’agenollen davant d’un home anònim, del qual no veiem la cara. Ell els posa la mà al cap i el gest suggereix que els empeny cap als seus pantalons. I, en lloc d’un penis, a la boca hi tenen una cigarreta.

Els defensors dels valors tradicionals troben la campanya “indecent” i “denigrant”. Va bé. Els carques fan de carques, cadascú té el seu rol. Però en aquesta auca no hi ha més papers, perquè els creatius de l’agència publicitària –que haurien de ser els moderns de la pel·lícula– defensen la campanya argumentant que “la fel·lació és un símbol perfecte de la submissió, que s’ha utilitzat per representar com el tabac esclavitza els fumadors”.

Oh la la! Encara no s’han espantat els dimonis que estigmatitzaven determinades pràctiques sexuals –en lloc de deixar que cadascú se les triï al seu gust– i ara els (suposadament) alliberats veïns de dalt equiparen el francès –ells en diuen pompier– amb la submissió i l’esclavitud. Sarkozy deu tenir raó de preocupar-se per la pèrdua d’identitat del seu país.