Opinió

L'APUNT

L'‘aigat' de Sant Lluc

Veient algunes de les poques fotografies o les úniques imatges de cinema que hi ha de l'ara recordat aiguat del 1940, queda ben palès que els testimonis periodístics, científics i personals –com els que s'han recollit en el documental presentat aquest diumenge a Olot– no són cap exageració i que, malgrat que és evident que les condicions paisatgístiques, urbanístiques i hidrològiques del país no són les mateixes que fa setanta anys, si –Déu no ho vulgui!– un dia d'aquests torna a caure aiguat semblant ja ens podem preparar. Així, sovint em pregunto, quan passo el pont de França a Girona, com actuaria, en cas d'una gran avinguda, tot l'arbrat que omple el Ter riu avall. Si els arbres que segurament caurien, no acabarien formant una gran barrera de conseqüències nefastes, per exemple, per a les instal·lacions del GEiEG o per a barris com el Pont Major o Pedret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.