La terra de la disbauxa

Faig l'exercici mental de convertir-me, per unes hores, en un turista estranger que no ha visitat mai terres gironines i que té la mala pensada d'entrar-hi per l'N-II a la Jonquera. El xoc, venint de l'amable carretera que és la nacional que recorre l'últim tram al Rosselló, és de primer nivell. Una castanya monumental, compendi de tots els mals que ens trobarem uns quilòmetres més avall. La tranquil·litat nord-catalana queda de sobte esvaïda pels centenars de camions, per les prostitutes que campen a peu de carretera, pels bordells cada quatre quilòmetres o per les obres empantanegades que trobem passat Figueres. La simfonia de la disbauxa en poc més de trenta quilòmetres. El país del tot s'hi val. La terra promesa del campi qui pugui. El paradís dels especuladors i dels aprofitats. Francament, i s'hi ho convertíssim en un gran Las Vegas i ens tranquil·litzem les consciències?