El frau Montilla
Zapatero endolla Montilla a la presidència de la Generalitat fent-li jurar un tripartit sense maragallades i amb una gestió més silenciosa. El ministre de carnet –de naturalesa grisa– obeeix fidelment; omple el país de tuneladores, endormisca els aliats independentistes i deixa que Joan Saura se la foti tot solet. El projecte Montilla és creat a Madrid, però l'imaginari que el justifica davant els seus electors és purament català; calia (deien els profetes d'aquells temps, que ara podeu cercar als bassals...) un president portaveu dels altres catalans, que ens escrivís la crítica de la Catalunya pura, i tot plegat per incorporar al poder una generació de ciutadans vexada pel catolicisme pujolista de pagès i la burgesia cultureta dels Maragall. Pintava bé...
Els esquerrans de cor, excessivament romàntics, van confiar que el peó menys preparat els faria rutllar finalment l'ascensor social. Però aquí arriben el frau i la mentida. Quatre anys després de la presidència de Montilla, les estructures del país segueixen totalment intactes, controlades per idèntics cognoms. L'arribada a corre-cuita del defenestrat Corbacho no ha pogut esmenar el cinisme d'un president incapaç de canalitzar les esperances legítimes d'uns ciutadans expulsats de la vida política durant vint-i-sis anys. El pitjor d'aquest president és que ni ha sabut emprar la part certa de demagògia que l'ha portat al càrrec; ni els seus acòlits més ressentits amb la burgesia convergent o espanyolista gosaran defensar-lo, a partir d'ara.
Qui es declararà montillista, en el futur? Qui escriurà sobre un president insuls que, en el darrer míting de campanya del PSC, vèiem vergonyosament eclipsat per ZP i la delfina Chacón? Els catalans ens hem de felicitar; hem pagat a Montilla classes de català durant quatre anys, sabem que ara diu “nogensmenys” en la intimitat, i no ens ha fet res amagar-nos en una cova quan el sentíem parlar d'un escriptor recentment traspassat, amb el coneixement d'un tramoista. Desitjo honestament que l'esquerra catalana oblidi ben aviat aquest darrer malson. I, pels que encara esperen arribar al poder algun dia, que mai més caiguin en el frau Montilla.
