Sí que ho hem entès

En aquests moments postelectorals, diversos dirigents socialistes i republicans coincideixen a concloure, entre altres coses, que una de les causes de la derrota del tripartit va ser que “la gent no va entendre” l'aposta estratègica. Ho diuen més els republicans que els socialistes, però en general la majoria arriben a fer servir la mateixa expressió. Carod-Rovira, val a dir-ho, no s'ha expressat en aquests termes: segurament per un punt més de rigor en les reflexions. Perquè tal vegada ell intueix, o sap, com sabem molts, que la gent ho acaba entenent tot. Diguin-li olfacte.

S'ha entès perfectament: l'any 2003 calia una alternança però hi havia moltes més coses al darrere. Hi havia una certa promesa que aquella CiU omnipotent dels 23 anys de govern no tornaria mai. Hi havia alguna cosa més que un canvi, hi havia un intent clar de dividir Catalunya entre dretes i esquerres, cosa que desactivava el discurs nacionalista de centre. Ho vam entendre perfectament. A això s'hi sumava una iniciativa estatutària que acabava de beneir l'aposta, i que arraconava encara més CiU al costat del PP, fent-li quasi impossible argumentalment la funció d'oposició dura. Era qüestió de temps que la federació nacionalista es desfés com un terròs de sucre: tot això ho vam entendre. I també vam entendre que el segon tripartit, l'any 2006, ja estava pactat abans de qualsevol nova proclama d'equidistància. Vam entendre que ERC perseguia la descomposició de CiU i que al PSC tampoc no li semblava malament. I ho vam acabar d'entendre quan aquesta fórmula es va estendre a la gran majoria de pactes municipals i a les diputacions de Lleida i de Girona.

De la mateixa manera que si Espanya no aconsegueix fer encaixar del tot Catalunya dins seu no és perquè no ens entenguin sinó precisament perquè ens entenen massa, el càstig al tripartit ha vingut no per una falta de comprensió ciutadana sinó per una capacitat de copsar el rerefons de tot. Un pacte sense projecte, o sense cap altre projecte que la pròpia perpetuació. Com a mínim aquesta va ser la imatge que va donar. Ho ha entès tothom i ho ha entès Carod-Rovira: ho entendrà algun dia Puigcercós?