L'esperança fosca de la dreta francesa
És rossa, és francesa, es conserva prou bé malgrat no ser cap bellesa, i segurament aconseguirà que es parli molt d'ella. Que ningú no s'equivoqui, perquè no parlem de glamur, ni de moda, ni d'espectacles, sinó de política, i concretament de Marine Le Pen (48 anys), tercera filla del líder ultradretà francès Jean-Marie Le Pen, que probablement serà candidata presidencial a les eleccions del 2012 i representa la gran esperança fosca de la dreta francesa per al futur.
Madame Le Pen, que és eurodiputada i es dedica ara a fer campanya per consolidar el seu lideratge al Front Nacional francès i a promoure les seves aspiracions presidencials, ha sortit una digna hereva del perfil i la filosofia política de son pare. Fa només uns quants dies, va adquirir notorietat en comparar la immigració islàmica a França amb l'ocupació nazi del país entre 1940 i 1944. Naturalment, Marine Le Pen es postula per encapçalar la résistance contra els nous ocupants.
Malgrat que el seu pare va aconseguir l'any 2002 ser el primer candidat d'un partit ultradretà que passava a la segona volta de les eleccions presidencials (i perdre per un marge de vots aclaparador davant Jacques Chirac, el seu rival conservador però comparativament molt més centrista), Marine ho té molt difícil als comicis del 2012, tot i que cavalca damunt l'angoixa que desperta la crisi econòmica i la xenofòbia que la massiva immigració islàmica desperta entre un sector de la població.
Si la jutgéssim pel seu ideari, Marine seria “la gran esperança (de la raça) blanca”, però el seu programa té un caire definitivament ombrívol. Tot i que es vol vendre com a “moderada” en comparació amb les arrels radicals del seu partit, els seus projectes inclouen mesures com ara la retirada de França de l'euro (una mesura que també pretén estendre a Itàlia, Grècia i Espanya), l'expulsió dels immigrants islàmics i “no francesos”, el reestabliment de la pena de mort i la prohibició de l'avortament i els matrimonis homosexuals. Com es pot veure, hi ha una versió del futur d'Europa que també inclou una involució vers el passat.
