Les consultes

Les consultes bé, gràcies. Encantat, a votar, i en el meu cas a votar que sí. Igual que Trias o que Puigcercós o que Oriol Pujol. El problema ve amb l'ús polític que se'n pugui fer: no és innocent ni casual que s'organitzi la consulta un mes abans (exacte) de les eleccions municipals, com ha dit Jordi Pujol. No és innocent ni casual que els organitzadors vinguin dels partits que vénen, ni que hi hagi empentes i baralles entre ells mateixos, ni que es traslladi el debat al Parlament en determinats moments. “Tot nacionalista hauria de votar que sí al Parlament davant d'una proposició a favor de la independència”. Perdoni? I això des de quan? I això no és repartir carnets? I això no és xantatge? Qui fa la proposta, qui fa la llei, qui fa la consulta, i amb quina intenció? Ens mamem el dit o ens afaitem? Fem enquestes o fem política? A les consultes tots els sobiranistes votarem que sí, però a la utilització partidista d'aquestes ens trobaran de cul. De la mateixa manera, ens trobaria de cul CiU si fes servir la seva tèbia resposta només amb càlculs de benefici de partit. Que els independentistes no pateixin que, si CiU detecta que hi ha una majoria social a favor de la independència, serà la primera a cultivar en aquells horts. L'obligació dels líders és vehicular la veu popular i això, en el cas del debat sobre la independència, demana molt de tacte, molta oïda i, sobretot, molt d'olfacte. Que es convoca una consulta? A votar. I a votar que sí. Però si observem la més mínima sospita que s'utilitzen les dates, les institucions polítiques, els mitjans o els partits per a manipular aquesta pulsió en benefici propi o en perjudici aliè, ens hi trobaran en contra.

Dit això: el president Mas pagaria un preu no alt si anés a votar. No cal que digui en quin sentit ha votat, però el gest li costaria ben poc en termes de «divisió social» o de responsabilitat institucional. Però el que no pot fer, ni farà com a president, serà actuar al dictat d'una minoria sense intencions clares.

En el debat sobre la independència és el moment de construir realitats vàlides per a tots, tinguem les simpaties que tinguem. Prou jugar amb la independència. Alguns hi volem apostar seriosament.