Adaptat als infants

Com que les meves filles mostren interès per les històries de la Bíblia, a Irlanda compro una Bíblia adaptada als infants: Children's Bible (Marshall Pickering). Em faig el propòsit de llegir-los un relat cada nit, just abans d'anar a dormir. Vaig traduint els paràgrafs, amanint-los una mica a la meva manera. Les precioses il·lustracions que acompanyen els textos ens embadaleixen. Les meves filles queden captivades pel relat de la creació divina de l'univers. Però l'expulsió del paradís les incomoda: no entenen que Déu, per una poma de no-res, hagi de ser tan sever i definitiu. Per no condemnar-les a l'insomni que provocarien les imatges d'un pare capaç d'assassinar el seu fill i la descoberta d'un Déu genocida, em salto els relats d'Abraham i del diluvi universal. Decideixo tirar pel dret: com que vindran Caïm i Abel, Herodes i companyia, vaig directament a llegir passatges agradables de la vida de Jesús.

Fa pocs dies vaig comprar una adaptació de Les mil i una nits (La Galera). Però el cinquè paràgraf em fa preguntar pel grau de precocitat i maduresa que les editorials atribueixen als infants d'avui: Xah Zaman acaba de trobar la seva esposa al llit amb un altre i “endut pel dolor i la ira, va treure l'espasa i els va matar a tots dos”. Una pàgina més enllà, Xahriar, “després de la traïció de la seva dona” (que, és clar, també se n'ha anat al llit amb un altre), quedarà “cada vegada més convençut que totes les dones són infidels”. Entre els pols del raquitisme de la correcció política, d'una banda, i, de l'altra, l'auxiliada reflexió de Walter Benjamin (“No hi ha cap document de la cultura que no ho sigui també de la barbàrie”), hi ha el repte de trobar un equilibri entre les necessitats intel·ligents de la persona i els seus tempos d'aprenentatge.