Fumar marialluïsa
Un ciutadà denuncia el musical Hair perquè els seus actors fumen en escena emulant els hippies dels seixanta. Presentada la queixa, l'Agència de Salut Pública confirma la intenció de multar els seus responsables per foment de l'ús del tabac en un recinte comercial. Aquests, indignats, addueixen que els intèrprets no hi fumen cap substància prohibida, sinó una barreja de marialluïsa i altres herbes. Els actors, insisteixen, no fan res més que calcar una pràctica normal al col·lectiu progre del maig del 68, sense fomentar-ne l'ús ni comerciar.
Intuïtivament, el liberal de pacotilla que tots portem a dins lamenta que la sobreabundància de lleis contamini també les arts escèniques. No obstant això, penso que la ironia del fet va per una altra banda. Segurament, el ciutadà que va denunciar els de Hair mantindria la querella bo i sabent que a l'escenari només es fumen infusions benignes. Perquè al nostre espectador no el deu molestar que s'incompleixi la llei que prohibeix fumar en un espai públic, sinó precisament els efectes morals i envegívols de veure fumar en un escenari.
Aquest espectador, quan veu cantar alegrement els joves actors de Hair fumant un fals mai, pensa que els seus fills podran tal vegada contagiar-se d'aquest esclat de joia i –a la vida real– acabar viciats per la nicotina. És el mateix espectador que no portarà mai els nens a veure una exposició on surtin titoles, que no vol que la televisió emeti Rocky III (sí, la del negre) en horari protegit, etcètera. Per tant, el seu problema no és negar les convencions teatrals, sinó creure-hi cegament, donant-los un valor moral absolut.
En comptes d'escarnir-lo, hem d'erigir aquest bon home en l'espectador de l'any. Tots els que hem intentat escriure, ho diguem o no, somniem l'existència d'un lector incontaminat que llegeixi les nostres cabòries com si fossin reals, un bon salvatge que, lliure de convencions, plori amb els nostres desvaris amorosos i tussi amb el fum que posem al paper. Cal saber aviat el nom i l'adreça que s'amaguen sota aquesta butaca. I que visqui per molts anys, encara que sigui –com fan molts exfumadors per desenganxar-se– a base de fumar marialluïsa.
