Per què cal la independència?

Quan remenem en el cabàs de les raons per defensar la necessitat de la independència de Catalunya sempre tenim tendència a estirar en primer lloc que si l'espoli fiscal, que si l'ofensiva del TC, que si els atacs contra la llengua, que si l'opressió cultural, que si naps, que si cols, que si xirivies. El cabàs és força ple, com bé sabem. Clafert de greuges. Curull de motius de pes. Però si a la metàfora del cabàs hi afegim una balança, tot aquest material posat en un dels platets resulta insuficient per contrarestar l'estrebada d'un argument que s'imposa com a prioritari per aconseguir com més aviat millor la sobirania total: si fóssim independents ens podríem estalviar el tràngol de suportar els partits independentistes.

L'espectacle és cada cop més grotesc. Vejam qui la diu més grossa. A veure qui la fa més de l'alçada d'un campanar. A la deprimida Esquerra, mentre Puigcercós està festejant discretament amb CiU per intentar situar-se novament sota el focus i, de retruc, salvar alguna de les menjadores de l'entorn republicà, a la secció local de Barcelona li estan muntant el pacte del Dues Portes, que no és pas cap restaurant sinó el festeig de Porta-bella i La-porta. Una situació que escrostona Solidaritat de tal manera que la mitja dotzena de sigles que hi orbiten actualment, coneixent la capacitat d'excitació centrípeta del personal que s'hi congrega, d'aquí a no res podrien esdevenir una abecedari sencer que deixaria parat fins i tot el cul d'en Jaumet. Arribats a aquest punt, benvolguts compatriotes, necessitem més que mai la independència. L'única via possible per estalviar-nos aquest esperpent.