Meritocràcia

Currículum de la consellera Ortega: un error desafortunat que hauria calgut evitar, però que en cap cas (al meu parer) la invalida per fer política i que no implica falta o delicte. Sí que obre, però, un debat sobre el currículum necessari en política: la democràcia dicta que fins i tot algú com Montilla pugui ser president, cosa que ni és criticable ni espero que ningú discuteixi mai. Una altra cosa és que ens agradi més o menys la forma en què algú exerceix el seu càrrec o la forma en què és investit: però no cal ser un tècnic en res ni un expert en una matèria concreta per exercir una responsabilitat pública. Si fos així, quan es tracta del president, en quina matèria concretament ha de ser llicenciat? En dret?, en economia?, en medicina?, en tot?

Ser psicòleg o psicòloga acreditat o acreditada pot ser un valor afegit, però en cap cas la llicenciatura ha de ser condició per arribar lluny (ni a prop) en política: això és el que significa que cada persona tingui un vot i que els partits polítics estiguin oberts a tothom, que els lideratges es forgin a través de la realitat i no de les bombolles acadèmiques o universitàries, que la força per guanyar-se el càrrec no vingui de la teoria sinó de la pràctica. Després, evidentment que els partits han de ser més oberts, i també les llistes i el nostre sistema representatiu. Però en cap cas hem de confondre una innecessària exigència de titulació amb la necessària, i imprescindible, exigència de competència en lideratge. A Ortega, aquesta competència governamental encara se li ha de poder avaluar amb temps.

L'afer del currículum és tan petit que fins i tot el debat creat per López Tena i Duran i Lleida, acaba essent no res. Vulgaritzar la política catalana era una operació que semblava enterrada amb el tripartit, però que sembla eternitzar-se per anar-nos fent cada dia més minúsculs. La consellera que lideri, que decideixi, que la deixin governar i fer política: que la deixin fins i tot equivocar-se, i no només amb relliscades testimonials. Al govern, posem-hi polítics. A la consulta d'un psicòleg llicenciat, millor portem-hi la nostra ciutadania: que encara es deu preguntar què ha fet per merèixer aitals espectacles.