La bombolla

Costa no cedir a la temptació d'imaginar que el fil argumental es va desplegar més o menys així. Imma Mayol, tinent d'alcalde i responsable de Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona, feia dies i dies que buscava una idea brillant amb què rubricar la seva dilatada carrera en el consistori barceloní. I calia trobar-la i proclamar-la abans de retirar-se al solaç de Mallorca. El temps s'esgotava. Però aquest escurçament té l'avantatge d'intensificar dos factors clau per a la creació: la necessitat i el risc. I heus aquí que en aquesta difícil conjuntura Mayol va trobar un bell cant del cigne: proposar la prohibició, a Barcelona, dels automòbils que tinguessin més de deu anys. I tot sota la bandera immaculada de les mesures anticontaminació. ¿Era imaginable un tancament més rodó?

Pensaments i decrets com aquest de Mayol són preocupants perquè revelen fins a quin punt alguns polítics d'alt rang, encapsulats en la seva bombolla, poden deixar de tenir una percepció fidedigna de la realitat. La mesura proposada per Mayol no és només elitista, és una cosa molt pitjor: és directament ignorant de la vida comuna de la immensa majoria de ciutadans, que si haguessin d'afrontar una llei així veurien devastadorament compromeses les seves economies. També en el seu dia Montserrat Tura va fer una exhibició d'ignorància tot declarant alegrement que el sou dels ciutadans de Barcelona oscil·la entre els 2.000 i els 2.500 euros. Es tracta d'anècdotes que s'eleven a categoria. No pot ser que un polític desconegui les condicions de vida real de la ciutadania i visqui alienat a dins d'un cordó policial i professional. Aquesta deformació, a banda de generar diagnòstics delirants, deriva en el fracàs d'un instrument imprescindible per al progrés i la civilitat: la política.