Sobretot silenci

La resposta referida a un tema d'horaris que el director del Departament d'Ensenyament de Girona, Albert Bayot, ha fet als instituts de l'Alt i el Baix Empordà no té precedents.

Les converses instituts-departament giraven entorn de la compactació de l'horari d'ESO i Batxillerat als matins i deixaven les tardes lliures per a l'estudi. Els directors afectats han rebut un correu del departament que els prohibeix seguir parlant del tema amb la premsa.

Com és possible que en qüestions referents a educació es vulgui imposar la llei del silenci? L'educació i la seva organització impliquen tota la societat, i en una societat democràtica cal escoltar tots els sectors implicats: comunitat educativa, pares, agents socials i tota la comunitat en general.

Cap sector de la societat no és tan important com l'ensenyament. Per això em sembla totalment fora de lloc la postura adoptada per l'Albert Bayot. En democràcia, les opinions, els arguments a favor i en contra de qualsevol tema, i la implicació de tota la comunitat, són procediments indispensables. Els mitjans de comunicació actuen com a eina important i adient per tal que el debat sigui plural i enriquidor. Encara que, en ocasions, això comporti certs malentesos o equívocs.

La consellera del ram, Irene Rigau, ha defensat l'actuació de l'Albert Bayot, dient “que el delegat és molt dialogant” i que el correu electrònic enviat als directors d'institut es va fer com a resposta a les filtracions que podien “provocar molt malestar”, quan encara Ensenyament no havia pres cap decisió.

En què quedem, senyora consellera? És que només es pot parlar quan el Departament d'Ensenyament ha referendat un tema? Per què servirà, aleshores, parlar i discutir?

Per cert, el senyor Albert Bayot, quan era director d'un institut de Banyoles, va publicar als mitjans de comunicació una carta amb molts de retrets al Departament d'Ensenyament.

Aleshores no governava Convergència.