El Molt Honorable no hi és
El Parlament debat la proposta de declaració d'independència i el president Artur Mas no hi és. El Molt Honorable i el seus deuen pensar que la llibertat del país no es mereix un foradet a l'agenda: amagar-se ha esdevingut la rutina dels millors. Visito la cambra i el panorama és tremendament decebedor. Després de la valentia mostrada pels barcelonins a la consulta, sobta veure un Parlament embotit de diputats grollers incapaços de guardar silenci i ordir un discurs digerible. Toni Strubell parla primer i defensa la llei amb una forta convicció no exempta d'aquell recurs tan nostrat de referir-se a la independència com “un somni compartit per gent que va des de la Penya de Sevillanes de Sils als milers de voluntaris de 60 països diferents que han treballat en les consultes”. Curiós tic patri: quan hom treu pit sempre cal apel·lar al folklore espanyol per no ofendre ningú, i olé. Però el cas de Strubell és una minúcia comparat amb l'oratòria d'aquesta troballa anomenada María Llanos de Luna. Queden advertits: segons la diputada del PP, la independència ens portarà a la misèria econòmica, eixirem del sistema monetari europeu i –de ben segur– ja no podrem veure els films de Gracita Morales, en què ella mateixa podria destacar com a secundària de luxe. Per la resta, sense novetats: Albert Rivera segueix equiparant legalitat (a saber, Constitució espanyola) a justícia perquè el pobre nano ha oblidat el segle XVII filosòfic i no deu llegir notícies d'Itàlia i el seu esperpèntic president, un altre gran legalista. És depriment veure com el demagog Rivera és calcat per Montserrat Tura en la seva ardida defensa de la Constitució, per la qual –segons diu– “van morir molts catalans”. I qui els va pelar, Montse? I per què? Del portantveu de CiU només cal dir que amb els anys podrà arribar a ser un bon bidell de la casa. Només Laporta és capaç de fer envermellir un grup nacionalista que viatja a contracor dels seus mateixos votants. Quin debat més trist! El país inicia el procés d'independència, demana líders valents i se'l compensa amb aquest teatre protocol·lari. Quan es parla de llibertat al Parlament el Molt Honorable no hi és.
