Sant Jordi de paper
Les claus de l'èxit d'un llibre són tres: la qualitat del paper, una lletra llegidora i un bon disseny de portada. Això és el que un dia del segle passat, a peu dret, em va etzibar García Márquez, segurament amb poques ganes de contestar una pregunta que cap premi Nobel està disposat a respondre. La indústria editorial ja fa alguns anys que treballa amb llibre digital, que des de fa uns mesos és visible al metro. I, malgrat tot, nosaltres ens preparem per fer celebrar la tradició de Sant Jordi, una festa de llibres i roses que ens dóna prestigi de país civilitzat.
Milions de llibres veuran passar milions de persones per davant milers de parades i un milió i mig de llibres trobaran comprador, en el millor dels casos. Amb aquesta perspectiva i en les actuals circumstàncies de retallades dites estalvis, ens podríem preguntar si té sentit mantenir el Sant Jordi del paper o, al contrari, seria més prudent començar a pensar en el Sant Jordi digital. Perquè, es tracta de fomentar la lectura o de promocionar una diada per la compra de llibres corporis amb descompte? Un 23 d'abril assolellat diuen que pot suposar el 10% de les vendes anuals del sector editorial. Aquesta és una dada important. D'altra banda, es fa difícil imaginar un Sant Jordi digital; més aviat seria un saló professional d'informàtica.
Potser Garcia Márquez tenia una mica de raó i la seva resposta era més que una improvisada boutade. L'escriptor estava descrivint alguns dels motius pels quals els catalans sortirem el carrer dissabte que ve: tocar els llibres, sospesar-los, palpar gramatges i admirar dissenys de portada, olorar-los, tastar les primeres línies. Només per això la diada manté el seu sentit. No ens ha de fer pors anar contra la lògica dels temps. La nostra tradició, amb el previsible augment de quota de mercat del llibre digital, anirà adquirint la pàtina i el reconeixement de fet singular de projecció mundial; un homenatge i un record de l'obra literària en paper, que ben segur que mereixerà la protecció dels organismes internacionals. Només per això pagaria la pena l'esforç editorial d'omplir els carrers de llibres, encara que una gran part acabin ocupant el seu lloc al Cementiri del Llibres Oblidats de Ruiz Zafón.
