Elegia per l'acord de Schengen
Si avui hem de fer una elegia, no serà pas per Dominique Strauss-Kahn, director del Fons Monetari Internacional acusat a Nova York per agressió sexual a una cambrera d'hotel. Aquesta és una història trivial, que parla dels insondables abismes de niciesa als quals pot caure un home privilegiat i acostumat a la impunitat. O, si hem d'atendre la presumpció d'innocència i les teories conspiratives, de la vulnerabilitat d'un polític al qual els seus adversaris poden enfonsar aprofitant les seves febleses.
El to elegíac el reservarem per a l'acord de Schengen, un dels puntals més perceptibles (juntament amb la moneda única) del procés d'integració europea. L'acord de Schengen, que estableix la supressió de les fronteres interiors de la Unió Europea, fou signat el juny del 1985 per cinc estats a Schengen, una localitat de 500 habitants a Luxemburg, a prop de França i Alemanya. Posteriorment, s'hi van afegir tots els altres estats membres de la Unió, excepte el Regne Unit i Irlanda.
Durant el seu període de vigència, l'anomenat espai Schengen ha garantit el lliure trànsit per tot el continent, sense necessitat de visats ni inspeccions duaneres. Ara, l'espai Schengen està a punt de desaparèixer, perquè els mandataris europeus volen ressuscitar les fronteres, adduint l'excusa de limitar el flux d'immigrants procedents del nord d'Àfrica sacsejat pels conflictes. Atesa la dimensió real de l'onada migratòria, la hipocresia de la mesura és palpable, i es deu a la pressió dels grups d'extrema dreta xenòfobs a diversos països, especialment del nord d'Europa. De moment, Dinamarca ja s'ha avançat a la resta de la Unió i ha restablert unilateralment les seves fronteres. Els danesos afirmen que només exerciran un control suau dels vehicles que entrin al seu territori, cercant armes o immigrants il·legals, i que si els duaners no troben res senzillament saludaran amablement els viatgers i els deixaran passar. La cosa pot començar així, i acabar condicionada pels prejudicis dels controladors o per la influència de les forces xenòfobes.
Per als qui vam descobrir i recórrer Europa amb una motxilla a l'esquena i un antic passaport nafrat per l'àguila i el jou i les fletxes franquistes, la llibertat de trànsit de l'espai Schengen era la materialització palpable del somni europeu. La seva fi ens fa retrocedir al passat.
