El nostre monstre a Malabo
Africa és un continent perseguit per la dissort i hi ha pocs llocs tan dissortats com Guinea Equatorial, antiga colònia espanyola i únic país de parla castellana de l'Àfrica subsahariana, que no ha conegut mai la democràcia. Els seus 670.000 habitants viuen des de fa 32 anys sota la dictadura de Teodoro Obiang Nguema, un dels règims més repressius del món, que segons l'organització Human Rights Watch figura entre els nou estats menys respectuosos amb els drets humans, juntament amb Líbia o Myanmar (l'antiga Birmània). Guinea Equatorial, on es va descobrir petroli als anys noranta del segle passat, és el quart exportador petrolier d'Àfrica. Sobre el paper, la seva renda per càpita hauria d'apropar-se als nivells d'Espanya o d'Itàlia, però el 77% de la població viu per dessota del llindar de la pobresa. Per exemple, la mortalitat infantil pràcticament s'ha duplicat en els dos darrers decennis.
A la Guinea d'Obiang –que va pujar al poder el 1979 després de derrocar l'anterior president, Francisco Macías, notori per una brutalitat idèntica a la seva– la tortura és una realitat quotidiana i una política institucional indissimulada. Tal com va observar Manfred Nowak, relator especial de les Nacions Unides, “les autoritats ni tan sols s'amoïnen a amagar els instruments de tortura; pràcticament els tenen damunt la taula”. El més petit incident o el més lleu comentari crític pot conduir qualsevol guineà a la detenció i a la sinistra presó de Playa Negra, adjacent al palau presidencial de Malabo, la capital, on els policies i els militars fan torns per donar descàrregues de corrent elèctric als cossos dels detinguts.
Es pot dir que Obiang (que aquest mes fa 70 anys) és un monstre, però és el “nostre” monstre, és a dir el monstre d'Espanya, de França i dels Estats Units, perquè els serveis secrets (i els governs) dels tres països van ser instrumentals a l'operació que el va portar al poder. La influència colonial espanyola s'ha esvaït; França la manté en una mesura semblant a la que exerceix als països veïns que foren colònies seves, i els Estats Units són el principal protector d'Obiang. Les aigües que envolten Malabo, a l'illa de Bioko (l'antiga Fernando Poo), estan eriçades de torres d'extracció petroliera propietat d'empreses com ara Chevron o Marathon Oil.
