Dos arxipèlags, quatre nacions, un mar
Els recursos naturals de la Terra s'estan esgotant i el més preuat de tots és el petroli. Tanmateix, la humanitat no renúncia a esgarrapar fins al darrer metre quadrat de la superfície o el subsòl marítim del planeta fins que no quedi ni una gota de l'anomenat or negre.
És aquesta urgència energètica la que ha fet aparèixer un nou punt conflictiu en el panorama internacional: el mar de la Xina Meridional. Els sondejos suggereixen que el subsòl d'aquest mar pot contenir la quarta reserva de petroli més gran de la terra, i ja hi ha una renyida competència entre els estats riberencs per reclamar-ne la sobirania.
Els punts estratègics són els arxipèlags de les illes Paracel, al nord del mar, i les illes Spratly, al sud. Els estats competidors són la Xina, el Vietnam, Malàisia i les Filipines. La Xina reivindica com a propi tot el mar i tracta de refermar-hi el control mitjançant la seva moderna i poderosa marina de guerra.
El Vietnam sosté que el mar de la Xina Meridional és justament al davant del seu litoral i la seva reivindicació se superposa pràcticament a la zona reclamada pels xinesos. Malàisia aspira al control de les illes Spratly i les Filipines reclamen com a propi tot el sector oriental del mar.
Tant les illes Paracel com les illes Spratly són grans arxipèlags amb centenars de petits illots deshabitats, en molts dels quals no hi cap gaire més que un pal amb una bandera i un petit grapat de soldats com a ocupants. De moment, la Xina i Vietnam ja s'hi han enfrontat després que Pequín acusés un vaixell vietnamita de tallar un cable petrolier.
Tot i que la Xina, com a principal potència militar de la zona, té totes les de guanyar, el conflicte només es troba als inicis. Si les previsions de riquesa petroliera es confirmen, la regió que molts observadors assenyalen com a nou centre del món pot esdevenir un epicentre de conflictes.
