Entre l'abundor i l'escassetat
Pel solstici de Sant Joan comença a la costa, i al rerepaís que s'hi ha incorporat, la temporada turística. És el temps de l'any en què la vitalitat de la natura es barreja amb la de la societat de l'oci. Per un gran nombre d'empreses i particulars és el moment de treure profit dels seus negocis, en letargia tot un inacabable hivern. Les temporades estiuenques són irregulars. La vinguda de visitants, els nostres clients, depèn de molts imponderables, la majoria dels quals no pot controlar el sector. La crisi persistent és un dels factors que més perjudiquen l'activitat econòmica relacionada amb l'hostaleria, la restauració i els serveis. Després de dos anys de temporades molt fluixes, sembla que tots els indicadors aposten per una arribada massiva de turistes. Les reserves en hotels, càmpings i apartaments així ho indiquen, si es compara amb les d'un any enrere. Cal afegir-hi el costum, cada cop més freqüent, d'endarrerir les reserves.
Els experts en fluxos turístics coincideixen a apreciar les motivacions dels nostres potencials visitants per reviure la Costa Brava. Factors com els preus, que s'han moderat, l'oferta de paisatge, natura i activitats, la gastronomia, els festivals de música, de gran format o en petita escala, hi han pesat molt, més enllà de circumstàncies geopolítiques a la riba sud de la Mediterrània, que també hi tenen el seu pes. Alguns dels països europeus ja se n'estan sortint.
