Sense estridències

La trucada que vaig rebre ahir a primera hora del matí des del diari comunicant-me la mort d'en Miquel és aquella que no voldries rebre, que t'encongeix el cor i que et deixa durant uns segons sense reaccionar. Després et vénen els records del darrer dia que hi vas parlar. Venia poc pel diari, però em quedo amb la seva imatge d'aquells anys que formava part de la redacció, encara al carrer Figuerola, quan estava a la secció de Cultura i era el nostre editorialista. Després se'n va allunyar físicament, però hi era present amb el seu Escaire, des del qual, com deia un lector ens donava la seva visió del món, sense estridències, amb reflexions serenes i profundes. Fa més d'un mes que amb el seu darrer Escaire va abaixar el teló. Ens deixa, però, la seva literatura.