Ciutadella

Estic a punt d'agafar el vaixell per anar a ses Illes. El meu destí és Menorca. I en concret Ciutadella , la vila més aïllada d'aquesta porció de terra rodejada pel mar. No hi he estat mai i per tant en sé ben poca cosa. Allò que en puc deduir em ve de la mà del que serà el meu gendre dissabte vinent. Un xicotàs menorquí amb llengua i estil propi, que sovint mostra les arrels catalanes, però també hi veig el seu tarannà insular, el regust de la societat anglesa que va sojornar uns quants anys a Menorca, i una manera de fer distinta de la de Catalunya. El marit imminent de la meva filla sempre diu que Ciutadella és una població molt singular, de costums estranys i molt arrelats. Han viscut durant molts anys apartats de la resta del món. D'una ampolla en diuen un bòtil i la festa dels cavalls de Sant Joan congria el seu origen britànic.

La gent que coneix l'illa la compara de seguida amb el paisatge de la costa empordanesa. Tenim una vergassada important amb els seus habitants. No només pel clima tramuntanal i la vegetació, sinó perquè quan Jaume I la va conquerir ho féu amb mariners i soldats procedents de l'Empordà. Com a molts pobles d'aquí anys enrere, a Menorca se sala ostensiblement. La invasió de les hosts catalanes a sang i foc no va deixar cap vestigi dels antics habitants de l'illa. La societat balear amb matisos va començar de bell nou amb llargs llaços de comunicació amb el Principat que a poc a poc anirien mutant.