Festivals

En el dens i detallat reportatge que publicava ahir El Punt sobre la rastellera de festivals d'estiu es pot comprovar perfectament que hi ha oferta per donar i per vendre, fins al punt que és impossible que algú molt i molt i molt i molt aficionat a la música i els espectacles (i amb les butxaques molt i molt i molt plenes, cosa encara més estranya en aquests temps que corren) pugui abastar tota la programació prevista, ja que, pel cap baix, la cosa surt a quatre espectacles per dia. M'he mirat amb molta atenció i interès la programació de totes aquestes ofertes festivaleres i em sap greu que la competència entre els uns i els altres m'obligui a perdre'm actuacions de la categoria i el prestigi d'artistes consagrats, com ara –per citar-ne només alguns, a tall d'exemple i escollits entre la crema de la crema de tota la programació– el gran Julio Iglesias, el fantàstic Miguel Bosé, els egregis Raphael i Al Bano, o l'Òpera Flamenca. És una veritable llàstima que aquell mateix dia, quina casualitat, quin malfat, quina dissort, quina pega, tingui precisament entrades per a unes altres actuacions. No s'hi val.