Arques municipals
Aquesta setmana està sortint a la llum pública la situació d'extremat endeutament d'alguns ajuntaments del país, com és el cas de Cunit o Creixell. Altres xifres respecte als passius de l'administració pública fan esfereir el ciutadà, des del govern de l'Estat fins a les comunitats autònomes. Per postres planeja el tema que el mes de setembre no pocs ajuntaments catalans no podran fer front a les nòmines dels seus treballadors.
El problema econòmic és inquietant. La crisi ens porta a un problema de peix que es mossega la cua. La baixada d'ingressos a les arques públiques ha comportat que no s'acompleixin les previsions econòmiques, i ha abocat al dèficit públic. I aquest dèficit no afecta tan sols els projectes i les obres com a imatge eloqüent, sinó la despesa del dia a dia i serveis com poden ser l'enllumenat, la brossa o els transports. No pagar factures pendents fa parar l'economia de les poblacions, i que perillin els pagaments de nòmines encara ho atura més. Solucions? No ho sé. Causes? No tan sols podem donar la culpa a la classe política, sinó que hi ha un tema estructural que ens ha portat aquí: el sistema falla i ens aboca a una espiral terrible. En el fons torna a sortir el de sempre: els municipis, com a primera institució de proximitat, tenen un finançament propi coix i els ajuts de l'administració general són insuficients quan han d'assumir el dia a dia en uns temps difícils.