El poble és el notari
L'acord que donarà a llum els pressupostos 2011 no ha estat proclamat ni per boca del Molt Honorable ni a través de l'eminència que regeix el Departament d'Economia i Coneixement. En un fet inaudit (pel qual felicitem les llumeneres responsables de comunicació a Presidència) els nostres comptes van ser proclamats per una Alícia Sánchez-Camacho en autèntic estat d'efervescència corporal. Alguna cosa no funciona al govern dels millors quan ha de ser la presidenta de la tercera força del país qui esbombi orgullosament la llei més important d'aquesta legislatura. L'administració Mas acumula poder i capacitat de gestió, però no acaba de convèncer ningú: després de les eleccions al Parlament, Convergència podria haver donat una estocada mortal al PSC més moribund de la història, però la seva poca traça ha aconseguit revifar fins i tot figures espectrals com ara Joaquim Nadal. Mas també podria haver cedit en aspectes mínims dels pressupostos i pactar amb una ERC que necessita com el pa que es menja allunyar-se de la marca tripartit (prengui nota, professor Junqueras).
Però el president ha deixat ben clares les seves preferències. En efecte, aquest acord amb el PP no és un Majestic II. Pujol podia pactar amb Aznar –fotografia inclosa– perquè sabia ensinistrar els catalans amb la cançoneta d'aconseguir competències a canvi d'afavorir la famosa governabilitat de l'Estat. Actualment, una bona part d'electors d'aquest govern han cregut en l'independentisme velat d'en Mas: l'ambició teòrica del president ha fet que la governabilitat d'un estat que té el cinisme de voler controlar-nos el deute mentre encara ordeix trens d'alta velocitat mig buits hagi passat a ser un assumpte diguem-ne secundari. Pujol va aconseguir que un Aznar ridícul afirmés parlar català en la intimitat: però Mas només ha aconseguit fer envalentir una Sánchez-Camacho que vol un fill amb educació bilingüe. A la musa del PP no li calen fotografies, perquè té ben clars els rèdits d'aquest pacte sense altaveus. Sobta veure com el president no és conscient del preu que ens pot fer pagar a tots. Ens va prometre una ambició nacional sense límits. Artur; ara el poble és el notari.
