Opinió

Quin benefici tenien?

En el marc de les III Reflexions Crítiques organitzades pel Departament de Cultura, una de les taules de debat més suculentes era l'anomenada Estratègies de finançament i protagonitzada per Miquel Roca, Mònica Terribas, Carles Duarte, Marta Lacambra, Lluís Bonet i Albert Closas. Evidentment que es va debatre sobre la implicació del sector privat en la cultura, sobre noves vies de finançament i de cooperació, sobre fiscalitat, sobre el concepte de patrocini i de mecenatge... I va ser Roca qui va subratllar la necessitat d'una fiscalitat favorable, i d'un retorn en forma de beneficis, i d'una cultura nova que ens faci entendre el patrocini com una “altra manera” de pagar impostos. En general hi havia la certesa que l'empresari (només faltaria) ha de trobar un benefici a canvi de la seva aportació.

No ho poso pas en dubte. Només vaig preguntar a Miquel Roca, en acabar la taula, què ens ha fet canviar tant en 100 anys per parlar tant de beneficis i compensacions, quan els promotors del Palau de la Música o de l'hospital de Sant Pau o del Liceu difícilment es feien la pregunta. O, si se la feien, era amb un to menys crematístic i més de prestigi. És a dir: si la cultura catalana moderna és el que és gràcies a aquesta societat civil que va aixecar pedres i literatures i teatres i biblioteques i orquestres i corals, sense gaire fiscalitats a favor i sense campanyes publicitàries ni reversió econòmica calculada, en què ha canviat tant el país perquè de sobte el debat sigui sempre en termes de benefici econòmic? No dic que estigui malament, tal vegada fa 100 anys eren uns temeraris, però què ha canviat tant en nosaltres? Som més prudents o som més covards? Som més pobres o bé hem delegat massa les funcions de “bé social” en l'administració? Roca em responia, molt ràpidament, que el més segur és que la diferència radiqui en l'actual pèrdua de sentit col·lectiu. Fa 100 anys aquells homes i dones tenien més sentit de comunitat. Justament el mateix sentit de comunitat, o semblant crec jo, que al tan esmentat model americà actual on els empresaris no dubten sobre el seu deure d'implicació social. Què hem perdut en 100 anys? L'esperit d'equip. Quina casualitat que el model d'home admirat sigui, aparentment, un tal Guardiola.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.