Duran, ministre
Segons la pàgina web del PSC, José Montilla ha dit que “Rubalcaba és un excel·lent candidat, el candidat de tots els socialistes, també dels catalans”, per després assegurar sobre Josep Antoni Duran i Lleida que “no és un candidat, sinó que només aspira a ser ministre” i afirmar que “CiU no té candidat, no sap a qui donarà suport, a qui el pugui fer ministre”.
Imagino que a Montilla, un home de partit i que ha exercit moltíssims càrrecs al llarg de la seva trajectòria política, tant de designació com d'elecció, tant orgànics (en el PSC) com institucionals (en l'àmbit local, nacional i estatal), no se li poden donar lliçons sobre què s'ha de dir en una (pre)campanya electoral. Però un cop reconeguda i demostrada la seva competència, potser també se li podria exigir que actualitzés una mica el seu discurs i no tractés la societat catalana del segle XXI amb la mateixa demagògia que els socialistes catalans han estat tractant l'electorat des dels anys vuitanta del segle passat.
Dir que “Rubalcaba és un excel·lent candidat” s'entén des del punt de vista obvi de la disciplina de partit: mai cap venedor de corbates ha dit que les seves no són les millors. Però dir que Rubalcaba és “el candidat de tots els socialistes, també dels catalans” és, com a mínim, poc federalista, poc europeista i poc globalitzador. Quan Montilla diu que Rubalcaba és el candidat “de tots els socialistes, també dels catalans” està contribuint al rearmament ideològic, pràctic i teòric, del xovinisme espanyol. El fet que, tants anys i tants gripaus després, el candidat del PSC sigui el del PSOE, no sé què en té de mèrit per al PSC. I el fet que per Montilla “tots” sigui sinònim de “solament els espanyols” ho diu tot sobre el seu univers de referència (malgrat els anys d'haver representat Catalunya des de la presidència de la Generalitat).
Quant a la frase “CiU no té candidat” (quan el PSC és qui en veritat no en té i situa una pseudocandidata com a cap de llista que s'apunta a l'equip del candidat del PSOE), o a la frase “només aspira [Duran i Lleida] a ser ministre” (quan és Carme Chacón, la pseudocandidata del PSC, la ministra i aspirant a ministra; o el mateix Montilla, exministre), es comenten per si soles.
És malaltissa la fixació del PSC amb Duran i Lleida. Primer, perquè no s'entén que allò que es presenta com un mèrit quan recau en un socialista –l'accés a un ministeri–, es presenti com un demèrit si algun dia ha de correspondre a un nacionalista de CiU. I segon, perquè la missió històrica del PSC és perseguir CiU i respectar el PP. Segur que Montilla prefereix, a La Moncloa, Rajoy abans que Duran i Lleida.