Benvingut a Espanya, Josep Antoni

La reforma de la Constitució espanyola va tenir el vot afirmatiu de trenta-tres diputats catalans (25 del PSC i 8 del PPC, per ser precisos). Els partits de casa que s'hi van mostrar contraris (CiU, ERC i ICV) només sumaven catorze senyories i una quota molt inferior de vots. Aquesta reforma, pesi a qui pesi, no està feta ni sense Catalunya ni, en tot cas, sense comptar amb el consentiment tàcit d'alguns dels seus polítics (els diputats Joan Tardà o Carles Campuzano, diria jo, no tenen més sang catalana que Teresa Cunillera o Jorge Moragas). Aquí no s'ha produït cap afebliment o ruptura del procés constituent. Que els diputats de CiU apel·lin al pacte de 1978 –en un patètic exercici de nostàlgia– mostra com els han pres el pèl durant més de trenta anys tant a ells com sobretot al seu cap de llista. El nou article 135 de la Constitució, a banda d'una concessió a la senyora Merkel i als mercats (que ja han procedit alegrement a pixar-s'hi), no fa sinó ratificar la política econòmica de l'Estat envers Catalunya. Espanya continuarà tenint la potestat per bloquejar a la Generalitat el dret d'emetre deute a llarg termini. L'Estat podrà seguir endeutant-se amb impunitat, digui el que digui l'article 135, perquè seguirà augmentant el dèficit estructural “en cas de situacions d'emergència (...) que perjudiquin considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat”. Dit en cristià: Espanya s'endeutarà quan l'Estat ho consideri i ho sàpiga vendre als seus súbdits. Els nois de CiU a Madrid haurien fet bé destapant molt abans aquesta pantomima en comptes de fer cara compungida d'estadistes (espanyols). Què t'esperaves, Josep Antoni? Creies que els espanyols, després d'omplir-te la vanitat com el sempitern polític més valorat, et tindrien en compte per canviar la carta magna? Mira com esteu, que us ha de rescatar Llamazares. La propera vegada pensa-t'ho millor. Benvingut a Espanya, Josep Antoni.