Opinió

Mort i bicicleta

La mort accidental d'un ciclista, o de més d'un, és una noticia habitual en els mitjans de comunicació. A voltes, els ciclistes moren per imprudència pròpia i, a voltes, per imprudència dels conductors. La mort del ciclista, o de més d'un, ha deixat de ser un accident improbable per convertir-se en una notícia esperada, cíclicament esperada.

El que no està previst és la mort d'un ciclista en defensa de la bicicleta robada. Això li ha passat a Salvador Iborra, al barri Gòtic de Barcelona. A Iborra no el coneixia de res, ni la seva obra, abans de la notícia de la seva mort. Però precisament la normalitat de no haver-lo conegut me'l fa més pròxim. Llegint, aquests dies, sobre la seva trajectòria, em sembla una persona previsible, fruit del país que tenim en projecte i que es va fent realitat: filòleg per la Universitat de València, estudiant a la Pompeu Fabra, docent d'institut a Cerdanyola del Vallès.

Morir en la foscor de la matinada, ganivetat a traïció en un carreró de Barcelona, és un final fatal per a un jove poeta. En lloc d'ell, la víctima hauria pogut ser qualsevol altra persona, perquè mentre la majoria dorm és arriscat córrer carrers. Sovint els morts en batusses nocturnes acostumen a ser protagonistes d'aldarulls, però no és del tot necessari que sigui així. Pots tornar a casa i trobar-te la mort en una cantonada.

Fill com sóc del barri Xino (ara li diuen Raval a tot) he vist la mort a prop. No oblidaré mai l'home que em va caure a quatre passes a la Riera Baixa i que, en quedar estirat a terra, va deixar a la vista el mànec de l'immens matxet que duia clavat a l'esquena. No era un poeta. Ningú ha sabut mai qui era, ni se'n va fer ressò cap mitjà. Com de tants d'altres, anònims per als mitjans de comunicació.

A Iborra no el coneixia de res, però aquest valencià no tindrà ni tan sols el benefici de l'èpica, com va tenir l'alacantí Miquel Grau, assassinat d'un cop de maó a finals dels setanta per un ultradretà. A Iborra, presumptament, l'ha mort un desconegut, una persona que mai no haurà llegit un llibre, ni haurà recitat un poema. No coneixia Iborra, però estic segur que si l'assassí li hagués demanat la bicicleta, el poeta la hi hauria regalada i, qui sap, usaria el fet com a font d'inspiració d'obra nova. A canvi, la normalitat s'ha girat en contra i una fulla d'acer ha estripat el full en blanc d'un poeta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.