Hivernacles

Fa anys vaig viure uns mesos en un apartament situat just al damunt de la llibreria Rovira-Colomer, de la Bisbal d'Empordà. El propietari d'aquella llibreria es deia Rossend Rovira, i tots el coneixien per Sendo. En Sendo treballava 363 dies l'any. A les sis del matí, a bord de la seva vespa de color blau, començava el repartiment de periòdics a domicili. I conjuntament amb la seva dona, la Maria, va bastir un d'aquells locals que, per les lleis de l'hospitalitat i un concepte de negoci que respecta la persona, es converteixen en un hivernacle contra la inclemència i el ritme vertiginós dels dies.

Un dels meus plaers preferits d'aquella època era tancar la jornada passant per la llibreria, per fer-la petar amb en Sendo i el grup de persones convocades per la força gravitatòria del llibreter. En Sendo regalava felicitat, un atribut que la vida, sovint tan avara, li havia negat. La mort d'un fill i els problemes de salut que patia semblaven haver-lo dotat d'un caràcter estoic. Un matí d'hivern que plovia a bots i barrals vaig aturar el cotxe en plena carretera, on ell estava aparcat perquè la seva moto, carregada de diaris, havia tingut una avaria. Xop de dalt a baix, esbossant un somriure i amb els seus ulls clars sempre centellejant per la imminència d'una broma, va declinar la meva ajuda: “No et preocupis, fa estona que ja no em mullo. És només la primera aigua la que mulla”, va dir.

Per un nou canvi de casa tot aquell món es va esfumar de la meva vida. I fa només dues setmanes, a través d'una conversa amb un amic comú, vaig assabentar-me que feia sis mesos que en Sendo havia mort, després de no haver superat l'operació de cor a què –tal com ens havia explicat moltes vegades– volia sotmetre's “un cop s'hagués jubilat”. A l'antic local de la llibreria ara hi ha un rètol immens que diu “Es lloga”. Es lloga un espai que per a mi és emblema de tota aquella gent que, com en Sendo, encarnen l'esforç, el compliment de la feina sense cap queixa, l'amabilitat, la dignitat i l'intent de construir un dic de contenció contra els nostres ritmes de vida i consum accelerats, ritmes que persegueixen de manera suïcida l'eliminació del temps, el control del temps.