Sobre Amaiur
Una de les (poques) alegries que va donar la nit electoral del 20-N van ser els resultats al País Basc,
la victòria de la coalició Amaiur i del Partit Nacionalista Basc. Es pot dir que el conjunt del sobiranisme basc, per l'esquerra i per la dreta, està consolidant l'hegemonia. Una situació significativament diferent que a Catalunya, on, si bé CiU va fer els deures, el sobiranisme d'esquerres no se'n surt i, en conseqüència, el país queda desequilibrat quant a representació.
Els magnífics resultats d'Amaiur en el present, tanmateix, no ens haurien d'enlluernar des de la distància, perquè res no serà senzill ni fàcil per a l'esquerra independentista en el futur immediat. D'un costat, el govern espanyol (encara desconegut) de Mariano Rajoy haurà d'impulsar unes mesures favorables a la resolució del conflicte basc des de l'acceptació de la força política real de l'esquerra abertzale. Això suposarà que Rajoy s'imposi als sectors del PP més ultradretans, que durant tants anys han viscut amb la lluita contra ETA i contra l'esquerra abertzale com a única lògica. Aquests sectors ultradretans del PP saben que com més aconsegueixin retardar els acords per a la resolució del conflicte, més a prop estaran de provocar una marxa enrere de la fi de la violència decretada per ETA i, també, més a prop estaran de tornar al temps de les il·legalitzacions i de la guerra oberta.
De l'altre costat, tot i la feina feta per Arnaldo Otegi i els defensors de la via pacífica i no violenta, és cert que no la totalitat de l'esquerra abertzale està del tot convençuda que ETA hagi d'abandonar les armes definitivament. Hi ha sectors que han fet confiança a Otegi, amb bona fe, però que desconfien d'una democràcia espanyola que no s'ha caracteritzat, precisament, per l'ús històric dels mètodes pacífics i no violents en la qüestió basca.
Així les coses, la temptació de forçar l'agenda per part del govern de Rajoy, en espera que Amaiur perdi els nervis, podria ser una estratègia d'èxit (és a dir, d'èxit per als que d'un costat i de l'altre voldrien que el conflicte no cessés).
Un dels factors més importants per tal que Amaiur es consolidés i perquè el procés de pau engegat per Otegi triomfés tindria a veure amb l'eixamplament dels sectors afins a Amaiur. En aquestes últimes eleccions, s'ha fet recompte dels partidaris de l'esquerra abertzale (una quantitat inimaginable), però per governar el país cal ser més i cal més diversitat. Només amb joves amb pírcing, potser no n'hi ha prou: caldrà una formació en què també s'hi pugui sentir còmoda gent sense vocació d'alternativa.
