Opinió

Biblioregal

Durant els anys
de bonança s'han fet equipaments de dimensió exagerada
i de contingut discutible, però una biblioteca
és un contingut
en si mateixa

Com escrivia fa pocs dies en aquest diari l'Emili Teixidor, tenir una bona biblioteca a mà és un regal que potser no apreciem prou. I ara ha estat època de regals: i té sentit regalar quelcom de gratuït, no només perquè l'accés gratuït al carnet de biblioteques de Catalunya ens ha costat (i ens costa) esforços i diners a tots: sinó també perquè, més que posar-hi un preu, val la pena posar-ho en valor. De vegades un bon regal és obrir els ulls a una realitat enriquidora però potser desconeguda. Com qui regala, posem per cas, el bagul dels secrets del besavi o l'impecable recital d'un poema après a l'escola.

Sota casa hi ha, per exemple, la Biblioteca Sagrada Família, integrada dins del centre cultural i erigida just damunt del mercat: ascensors de càrrega de fruita i peix, remor alegre sota els peus. La vida del barri conviu amb una extensíssima oferta de contingut literari i de serveis. Aviat podrem dir que no hi ha cap població major de 5.000 habitants sense el seu servei bibliotecari, una fita important en l'evolució del mapa bibliotecari iniciat per Prat de la Riba (amb precursors com Víctor Balaguer). Avui, una biblioteca és un equipament proper i que cadascú es pot fer a mida. Des dels senyors (quasi sempre senyors) que es concentren en la secció de diaris i revistes d'actualitat, fins als joveníssims devoradors de còmics manga o de Tintins en àrab, passant pels estudiants en recerca del silenci (i de l'espai) necessari per aprovar l'examen o els infants que posen color als dibuixos tot demostrant, un cop més, que això de no passar de la ratlla és una convenció molt poc postmoderna.

Les dades fredes diuen que 372 biblioteques municipals, que tres (de moment) de provincials, que més de 335 d'especialitzades (privades o públiques), que 156 d'universitàries, 11 bibliobusos i una joia de la corona, la Biblioteca de Catalunya, com a gran referent en termes de patrimoni bibliogràfic, digitalització i catalogació: i la tasca encara continua. Això significa que l'“estat del benestar cultural” que apuntava Teixidor existeix, i que no és petit. L'aposta que hi ha fet el país ha estat decidida. Durant els anys de bonança s'han fet equipaments de dimensió exagerada i de contingut discutible, però una biblioteca és un contingut en si mateixa. Posar en valor això, en aquests anys de crisi, significa millorar encara més la qualitat del seu servei. I si la crisi ha de reduir el ritme de construcció, o fer actualitzar els criteris del mapa bibliotecari, també ha de donar un nou impuls a altres polítiques per garantir un servei coordinat, coherent, eficaç, dinàmic i modern. Evidentment que caldrà abordar la introducció de les noves tecnologies en el consum literari, però sobretot caldrà desenvolupar al màxim allò de què ja disposem: la cohesió del sistema, que s'ha d'enfortir més; un cos de bibliotecaris ben format i imaginatiu; uns espais de qualitat aprofitables per a molts més diversos usos; uns llibres i col·leccions que han de sortir molt més dels prestatges del que ja ho fan; i uns usuaris que arran de la gran complexitat informativa del món en què vivim, arran de la invasió de dades i de les il·limitades possibilitats comunicatives, segurament se senten més necessitats que mai d'una orientació. D'una prescripció. D'una guia.

La biblioteca com a principal porta d'entrada a la cultura, a la informació i a la comunitat. Ens hem fet un bon regal col·lectiu aquests anys: i, amb Nadal o sense, embolicar un carnet no és pas tan difícil.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.