La guerra semifreda

En el món antic, deien que la guerra és la continuació de la política amb altres mitjans. Ara, els conflictes no han desaparegut, però la guerra armada és massa cara i té efectes globalment catastròfics. El que està més de moda és la guerra encoberta, la que protagonitzen els espies o els atemptats. D'això en podríem dir la guerra semifreda. Aquest és el context del joc d'escacs estratègic que es juga a l'entorn del golf Pèrsic i que té com a centre l'Iran i el seu esforç per adquirir armament atòmic.

Els Estats Units, Israel, la Unió Europea i les monarquies petrolieres del golf Pèrsic són els que volen denegar a l'Iran la capacitat nuclear, i per això hi mantenen un conflicte encobert que fa anys que dura i que té com a objectius impedir que l'Iran aconsegueixi construir la bomba i, de retruc, si és possible, provocar un canvi en el règim que governa aquell país des de l'any 1979.

Entre els episodis d'aquesta guerra semifreda hi ha els atemptats contra científics iranians vinculats al programa nuclear, les sancions al règim de Teheran, incloent-hi l'embargament a les compres de petroli iranià acordat fa pocs dies per la Unió Europea, i l'amenaça d'un atac a les instal·lacions nuclears iranianes. A tot això, el règim iranià hi respon amb l'amenaça de bloquejar l'estret d'Ormuz, per on passa una cinquena part del comerç petrolier mundial.

Mentre continua aquest estira-i-arronsa, cada cop és més clar que cap de les parts implicades vol arribar a la guerra calenta. L'Iran, perquè coneix la dimensió de les seves forces i tem els efectes desestabilitzadors d'un enfrontament, i els seus adversaris, perquè saben que un atac enfortiria el règim iranià i, a la llarga, provocaria exactament el contrari del que es vol impedir. Així, barrant un acte d'irracionalitat, el més probable és que la guerra semifreda segueixi el seu curs.