Pentàgon encongit

És un fet que, al llarg de la història, les potències amb vocació d'hegemonia han necessitat dotar-se d'una maquinària militar poderosa. Els Estats Units han exercit l'hegemonia des de la meitat del segle XX, especialment des de la desaparició de la Unió Soviètica, que fou el seu gran adversari global. Ara, els nord-americans han descobert que necessiten unes forces armades àgils com un llangardaix més que no pas feixugues com un dinosaure. Onze anys després de l'11-S del 2001, el Pentàgon es disposa a encongir-se relativament.

La reducció de forces, anunciada fa dies pel secretari de Defensa Leon Panetta, serà limitada i té molts motius, des de l'austeritat que imposen la crisi econòmica fins a la transformació de les prioritats estratègiques. Des de la meitat del segle XX, la doctrina de Washington era tenir la capacitat de lliurar dues guerres en dos escenaris diferents. En un principi, això volia dir combatre al mateix temps contra el Japó al Pacífic i contra l'Alemanya nazi a Europa; després, el desafiament consistia a sostenir una guerra contra l'URSS i un altre conflicte com els de Corea o Vietnam. En iniciar-se el segle XXI, l'escenari s'havia reduït a les guerres simultànies a l'Iraq i l'Afganistan.

La reducció anunciada limitarà en uns 200.000 soldats els efectius dels EUA i inclourà el tancament d'instal·lacions en territori nord-americà i a l'estranger, però només tallarà en 5.000 milions d'euros el pressupost del Pentàgon, que passarà de 405.000 a 400.000 milions d'euros. Els EUA mantindran els seus onze portaavions i conservaran les forces nuclears. L'encongiment té en compte el desplaçament de les prioritats de l'Oest a l'Est, d'Europa i l'Atlàntic al Pacífic, i prioritza la tecnologia sobre les forces militars clàssiques.