La guerra de Pèrsia

És possible que la tempesta d'un nou conflicte armat ja s'estigui formant. Aquest conflicte és “la guerra de Pèrsia”, tal com l'anomenava fa dies Enric Juliana en una de les seves brillants cròniques sobre política espanyola i europea a La Vanguardia, on la definia com un esdeveniment probable abans d'aquest estiu. La incògnita consisteix a saber si Israel decidirà atacar l'Iran per impedir la construcció d'un arma nuclear per part del règim de Teheran. De moment, la guerra de Pèrsia és un conflicte anunciat, tot i que cada cop són més nombroses les veus que la donen per immediata.

Els israelians tenen pressa per atacar l'Iran perquè creuen que la seva finestra d'oportunitat per fer-ho es tanca ràpidament amb el pas del temps. Aquest va ser el punt central del discurs del president Obama davant del principal lobby israelià dels EUA a Washington diumenge passat, i de la seva entrevista amb el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu dilluns. A diferència dels israelians, Obama no té pressa i s'estima més esgotar les vies de la diplomàcia i les sancions a l'Iran abans de recórrer a la força.

El problema és que Teheran cada cop és més a prop de la bomba i que Israel no té una gran tradició de cautela en l'ús de la força. És cert que l'atac a l'Iran fóra només una solució provisional i una manca de seny per part israeliana, a banda del considerable desafiament tècnic que suposa per als atacants, però la situació també posa Obama en un dilema. Suposant que el president nord-americà aconsegueixi frenar els israelians, haurà de comprometre's a emprar la força dels EUA si l'Iran persisteix en el seu esforç atòmic i la finestra d'oportunitat israeliana per atacar es tanca. Això vol dir que, en una forma o l'altra, la guerra de Pèrsia resta com una possibilitat versemblant a l'horitzó.