Tempesta sahariana

Fins fa poc temps, Mali quedava lluny del centre d'atenció mundial. Aquest país al mig del Sàhara, amb fronteres arbitràries traçades pel colonialisme racionalista francès, només era conegut pel poble dogon i el seu misteriós coneixement de la mecànica orbital de l'estel Sirius, o com a refugi africà d'un pintor mallorquí nascut a Felanitx. Darrerament Mali ha cobrat protagonisme per la reaparició històrica del poble dels tuaregs i la seva fulgurant conquesta de la part nord del país, un territori de les dimensions de França conegut com l'Azawad.

Al nou poder dels tuaregs al nord de Mali s'hi va afegir fa tres setmanes un cop d'estat a la capital, Bamako, on un grup d'oficials de baixa graduació va deposar el govern del país per la seva suposada feblesa davant de la rebel·lió tuareg. El panorama es complica pel batibull ètnic que és Mali, amb una part nord (l'Azawad) de majoria islàmica i un sud de raça negra i creences animistes. A banda d'això, i com a efecte secundari del flux d'armes arribades des de Líbia després de la caiguda del règim de Gaddafi, el nord de Mali és un bastió de grups islàmics radicals més o menys vinculats a Al Qaida del Magrib islàmic, sense els quals les conquestes dels tuaregs no haurien estat possibles.

¿Quin serà el futur de Mali? ¿Esdevindrà un país dividit entre un sud africà i primitiu i un nord islàmic radical? ¿Es convertiran els tuaregs en la primera república d'aquesta ètnia al món i en una mena de santuari del radicalisme islàmic semblant al que fou l'Afganistan dels talibans? ¿O es transformarà senzillament en un altre país fallit i caòtic com ara el Sudan o Somàlia? El que sembla segur és que Mali ja no tornarà a ser mai el racó oblidat del món que fou abans que hi esclatés la tempesta. Tot això, és clar, si la comunitat internacional no reacciona per impedir l'aparició d'una nova tragèdia africana al mig del Sàhara.