L'endemà del dissabte

El 2006, els de l'equip de la segona sèrie del programa documental Passatgers (que s'emetia per TV3) vam decidir anar a Montserrat un dissabte a la nit per parlar amb els grups d'optimistes que esperaven veure-hi algun ovni. En aquella època jo hi creia força, en l'existència d'aquests objectes: no només n'havia vist un (a l'edat de 12 anys), sinó que amb el pas dels anys havia llegit alguns llibres sobre el tema que no semblaven del tot inventats. Sobretot, Above Top Secret, de l'anglès Timothy Good: una compilació, publicada el 1987, de tot de visions d'ovnis fetes per persones ostensiblement fiables, com ara policies i militars (a en Good, massa bonista, no li devia passar pel cap que un uniforme no és pas cap garantia d'honestedat).

Tot parlant del tema, el tècnic de so em va passar un llibre escrit pel francès Michel Desmarquet, titulat Profecia de Thiaoouba (que acabo de llegir per raons de feina). Desmarquet hi explica que va ser abduït el mateix any 1987 per uns alienígenes que el van portar a un planeta anomenat Thiaoouba. El llibre es va convertir en un best-seller internacional als anys noranta i continua sent la bíblia d'un culte tipus New Age, malgrat ser un relat transparentment fal·laciós, ple d'exhortacions hippiesques (Desmarquet va néixer el 1931) i d'afirmacions antidarwinianes. També conté força detalls inconscientment còmics: per exemple, l'alienígena en cap deixa Desmarquet meravellat quan li mostra unes aixetes que ragen automàticament quan hi posa la mà a sota: un invent que avui dia no cal buscar a anys llum, sinó que podem trobar, posem per cas, als lavabos de l'aeroport del Prat.

L'únic interès del llibre, potser, rau en la frase que l'autor fa servir constantment per convèncer els lectors que tot el que explica és verídic: “Sé que costa creure tot plegat, però és la pura veritat, perquè m'ho van explicar aquests éssers superiors.” Una frase el to de la qual fa pensar en el que empren els representants respectius de la cadena de comandament anticrisi troica-Berlín-Madrid-Barcelona cada cop que ens volen fer creure en la necessitat inqüestionable de la propera retallada insuportable: la consigna és seriosa, asseveren, perquè sempre prové dels experts de més amunt. Pot ser que Merkel, Rajoy i Mas hagin après la seva retòrica d'algun vell xarlatà francès?