COR AGRE. CARLES RIBERA
Gent llegida, gent viatjada
Viatgem i llegim més, però això no ens fa necessàriament ni més llegits, ni més viatjats
En èpoques una mica més reculades que l'actual, quan d'algú es deia que era molt llegit, o molt viatjat, és que la persona en qüestió mereixia un respecte i una veneració per la seva gran categoria intel·lectual i mundana. Ser molt llegit era un mèrit, perquè no era ni una activitat a l'abast de tothom ni tothom qui la tenia a l'abast la conreava amb diligència. Ser llegit significava estar ben informat, ben format i ben documentat. Ser viatjat, en els temps en què circular gaire més enllà de la pròpia ciutat, o del propi país si el país era petit i orogràficament practicable, també atorgava una categoria no només social sinó que també afegia una pàtina d'intel·lectualitat. Veure món servia per eixamplar també els horitzons mentals dels viatgers, que descobrien altres maneres de ser, de fer, de parlar i d'actuar i les podien comparar, contrastar i contraposar a les pròpies.
Els anys han passat i la universalització de l'ensenyament i els avenços tecnològics i socials han fet que llegir i viatjar siguin activitats perfectament a l'abast de tots els mortals de la nostra petita gran civilització occidental.
De viatjar, alguns viatgen per força, altres per plaer, però des de finals del segle XX la mobilitat interplanetària és brutal i les companyies de baix cost ens han permès esmorzar en una cafeteria del passeig de Gràcia, de Girona o de Mataró, dinar a la piazza Navona de Roma i tornar a casa per sopar amb la família. Una excentricitat, si voleu, però una excentricitat possible i que em consta que hi ha diverses colles que han convertit en un ritual que executen amb devoció almenys un cop a l'any.
De llegir, tots en sabem, segons figura en els nostres currículums escolars. Alguns, fins i tot, ho solem fer de manera habitual. Llegim el diari, llegim llibres, llegim papers, llegim en pantalles, llegim fins a perdre l'escriure, sovint, massa entretinguts per sadollar-nos d'informació i poc avesats a pair-la.
És indubtable, per tant, que els catalans i catalanes d'avui, agafats en colla, llegim molt respecte d'abans i viatgem més que mai. Una altra cosa és si això ens ha aportat millores substancials. Perquè aquella connotació distingida, aquella condició d'avantatge de què gaudia la persona esforçada o afortunada que conreava sengles activitats, ha quedat diluïda per l'anivellament general. Això sense entrar a valorar i analitzar els continguts del que llegim i el sentit que té avui el viatge turístic.
Podem dir, amb raó, que és el peatge que ha calgut pagar per obtenir la democratització d'algunes activitats que abans estaven reservades a les elits. Una altra cosa és que la democratització hagi de ser sinònim de massificació, per una banda, i de dissolució del criteri, per l'altra. Perquè caldria analitzar quina gràcia té col·locar cent mil persones en hotels i blocs d'apartament a primera línia de mar, o de què serveix saber llegir si acabem utilitzant aquestes habilitats per estar al dia de l'última estirada de pell que s'ha fet qualsevol barjaula sense ofici i molt benefici. Viatgem i llegim més, certament, però això no ens fa necessàriament ni més llegits, ni més viatjats.
