Investigar bé el sistema bancari

Davant la disbauxa financera, els bancs i les caixes haurien de ser els primers interessats a voler obrir una investigació parlamentària de per què s'ha arribat a l'actual situació. Caldria una resposta documentada i fiable davant l'opinió pública sobre què ha succeït i saber qui ha posat la mà al calaix. Tot plegat hauria de servir per recuperar la credibilitat de la banca. Una investigació parlamentària que servís per ampliar la que ha endegat el fiscal general de l'Estat, que ha començat a investigar des d'indemnitzacions a directius de les caixes fins a delictes d'estafa, apropiacions indegudes, falsedats documentals, fraus fiscals...

Els anys 90 es va recuperar una part de la credibilitat bancària en dos cops d'efecte judicial i polític a la banca privada i pública. D'una banda, la investigació parlamentària i judicial de l'anomenat afer Banesto, arran de la qual el Tribunal Suprem va condemnar Mario Conde a vint anys de presó. De l'altra, la investigació al governador del Banc d'Espanya Mariano Rubio, que va haver de dimitir per un delicte de frau fiscal (afer Ibercorp) i llavors va ingressar a la presó per l'afer Mariano, que consistia a mantenir un compte amb 180.000 euros dels d'ara amb una clàusula que no tributava enlloc i que gestionava Manuel de la Concha, també implicat en l'afer Ibercorp.

Cal dir que una comissió d'investigació parlamentària sobre la banca s'hauria de preparar assenyadament. Caldria oblidar espantosos precedents de comissions d'investigacions que no han servit de res. Serviria perquè la classe política també recuperés credibilitat i perquè el president estatal, Mariano Rajoy, no es pugui quedar tan ample dient que la reforma del sistema financer s'està fent “tard i malament”, i que des de l'àmbit polític no es demanin més explicacions.