Els ‘iaios flauta' i els homes orquestra

Un dels indicadors del grau d'utilitat d'una llengua té a veure amb la capacitat d'assumir amb immediatesa el lèxic nou que genera la societat. Després, l'autoritat acadèmica ja s'ocuparà d'aplicar els criteris adients per acceptar o rebutjar els termes, però d'entrada calen solucions gairebé espontànies que permetin sortir del pas. Un cas força recent relacionat amb la necessitat de la llengua d'estar en guàrdia s'ha donat amb l'aparició del col·lectiu Iaioflautas.

Òbviament, quan algú s'autoanomena d'una manera determinada és lliure de decidir quin nom es posa; en aquest cas, Iaioflautas. Segons el col·lectiu mateix, el nom el va inspirar la denominació perroflautas, usada en espanyol. I a partir d'aquí es va fer un calc (Iaioflautas com perroflautas). Res a dir, tret d'un parell d'observacions: una localitzadora i l'altra deslocalitzadora. L'una, fer servir la paraula iaio connota un cert dialectalisme barceloní, que marca una distància relativa amb l'espanyol i, també, amb molts altres dialectes catalans (avi, padrí...). L'altra, escriure la paraula flautas saltant-se el plural en -es pot ser una simple errada ortogràfica o pot ser un intent de bilingüisme gràfic políticament correcte. Sigui com sigui, els mitjans de comunicació orals no han tingut problema per a referir-se als Iaioflautas (les paraules se les endú el vent sense manies amb el morfema de nombre); en canvi, els mitjans de comunicació escrits han optat per afinar l'instrument lingüisticomusical i deixar-ho en Iaioflautes.

La unanimitat dels mitjans de comunicació escrits a presentar unida la paraula composta iaioflautes segur que té una explicació, però genera un dubte. Per què ens hem decidit per escriure junt iaioflautes en comptes de separat? Potser per raó del calc esmentat dels perroflautas? Un iaioflauta no hauria de ser un iaio flauta, noms separats i sense guió, com l'home llop o, millor encara, com l'home orquestra?

En català, en mots compostos, els substantius determinats per altres substantius en funció d'adjectiu, com ara camió cisterna, gos policia, conveni marc..., s'escriuen sense guionet i separats. Així, home granota, home orquestra o iaio flauta”. A més, el plural d'aquests compostos es forma sobre el primer nom i no sobre el segon: camions cisterna, gossos policia, convenis marc, homes granota, homes orquestra o iaios flauta. Veiem, doncs, que no és tan sols una qüestió de separar els noms, sinó que la pluralització del compost aporta diferències semàntiques. No són el mateix els camions cisterna (diversos camions amb una cisterna cada un) que els camiocisternes (un camió amb més d'una cisterna), de la mateixa manera que no són igual els iaios flauta (diversos iaios amb una flauta cada un) que els iaioflautes que s'han instal·lat en els textos redaccionals periodístics: un sol iaio, però amb diverses flautes.

El mimetisme amb l'espanyol ha fet estralls en els iaios flauta, que, per culpa dels perroflautas, han passat a ser iaioflautes, una metamorfosi a la qual mai no s'ha obligat, per exemple, els homes orquestra (homeorquestres?).

La Fundeu, Fundación del Español Urgente, aconsella el plural perroflautas alhora que desaconsella el plural perros flauta, però no explica per què, i tampoc no explica per què un altre gos, el policia, no fa el plural perropolicías sinó perrospolicía. Coses de l'idioma. El que dol, tanmateix, és no disposar d'una Fundació del Català Urgent a la qual atenir-se, sense haver d'anar a remolc.