Com comprar un president

La contesa presidencial nord-americana és més que una batalla política. També és econòmica. La flexibilitat de les normes ha fet que qualsevol persona amb els mitjans suficients pugui, literalment, comprar-se un president al seu gust. Aquest és el cas de Sheldon Adelson, el magnat de la indústria del joc, que ha invertit desenes de milions de dòlars en promoure polítics.

Amb un patrimoni de 25.000 milions de dòlars, Adelson és una de les principals fortunes dels EUA i el ciutadà que més s'ha enriquit en els darrers tres anys. Primer, el magnat va invertir 20 milions de dòlars en la fallida campanya presidencial de Newt Gingrich, i darrerament n'ha donat uns altres 30 milions a diversos candidats republicans, 10 d'ells directament a Mitt Romney, el rival més probable d'Obama als comicis de novembre.

“¿Què vol Sheldon Adelson?”, es demanava fa uns dies en un editorial el diari The New York Times. El que vol és barrar el pas d'Obama a les eleccions i guanyar o estalviar-se diners. La companyia d'Adelson, Las Vegas Sands Corporation, paga un migradíssim 9,8% d'impostos als EUA pels seus beneficis globals. L'administració Obama ha proposat augmentar la taxa al 35%. Si tenim en compte que Adelson no paga ni un cèntim d'impostos en algun dels llocs on són radicades les seves empreses (com ara Macau, en un país nominalment comunista), el seu marge de benefici és considerable i és lògic que estigui disposat a gastar el que sigui per conservar-lo.

Aquest comentari és només un intent de situar en el seu context Adelson, un home que entre nosaltres es presenta com una mena de Mr. Marshall portador de feina i de riquesa amb el projecte Eurovegas. Abans de donar-li la benvinguda a mister Marshall, potser faríem bé demanant-nos si no li estem obrint les portes del país i del futur a un personatge que es comporta amb la manca d'escrúpols d'un altre referent cinematogràfic, el ciutadà Kane.